L’Institut Nacional d’Estadística ha donat fa poc les previsions sobre la població espanyola durant el període 2013/2023 i ens indica que d’aquí a deu anys hi haurà un milió menys de nens menors de 10 anys, i un milió i mig més de persones majors de 64 anys. Aquestes darreres arribaran a ser uns 20 milions, i al final dels propers deu anys es calcula que més de 23.400 superaran els 100 anys, gairebé el doble dels actuals 12.000. Per comunitats autònomes, Catalunya serà la que perdrà més població durant la pròxima dècada, més d’un 10%.
Tot aquest maremàgnum de xifres tenen a veure, i molt, sobre el sistema de pensions públiques. De totes maneres ja vaig explicar en un article al Setmanari Empordà (Enquestes, Estadístiques i Prediccions, 07 -12- 2010) que tot s’ha d’agafar com a orientació i no com a dogma de fe. Però és indubtable que l’augment de l’esperança de vida ha de tenir repercussió sobre els comptes de les pensions, encara que alguns dirigents sindicals expliquin que aquest detall no és definitiu per al càlcul de la base reguladora que ha de determinar l’import de la pensió a percebre. El simple sentit comú ens fa veure que si fa vint anys les persones cobraven pensió durant uns deu anys i que ara la mitjana és de gairebé quinze, caldrà retardar l’edat per començar a cobrar.
Vet aquí per què la discutida reforma del sistema de pensions, actualment en tràmit parlamentari, que si s'aprova significarà una davallada del poder adquisitiu dels pensionistes actuals i futurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada