VOLUNTARIAT
El tretze de juliol passat vaig ser convidat pel Fòrum de les Famílies Vergés Ginjaume per fer una xerrada al local de La Cate i parlar de la gent gran, del voluntariat i de l’envelliment actiu. Em va semblar que, com havia col•laborat amb algunes de les entitats de suport a les persones grans, era del que més bé podia parlar. I així ho vaig fer durant aproximadament uns tres quarts d’hora, donant compte del que són i del que intenten fer aquestes organitzacions que depenen de l’administració pública i en concret de l’administració local, ajuntament i consell comarcal, i de l’administració autonòmica, és a dir, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, com poden endevinar, els vaig parlar del Consell Municipal de la Gent Gran, del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, del Consell Territorial de la Gent Gran de la demarcació de Girona i del Consell de la Gent Gran de Catalunya.
Totes aquestes entitats estan formades per dones i homes que, voluntàriament, hi esmercen temps del seu lleure i intenten arribar a les persones que, amb els nostres vots, els hem donat el poder i la responsabilitat de decisió, ergo polítics, perquè, dintre del seu àmbit, promoguin polítiques que, sense perjudicar cap altre col•lectiu, facin més agradable la vida de les persones grans.
Amb aquest motiu, el Fòrum de les Famílies VG em va fer arribar unes memòries de les seves activitats i em va complaure molt llegir la bona acollida que la seva proposta va tenir a la nostra ciutat. Fundat a mitjan 2007 pel matrimoni format pel senyor Francesc Vergés i la senyora Maria Neus Ginjaume, va engegar el seu programa d’assistència i companyia l’any següent i, per tant, aquest és el sisè any d’activitats.
En el seu discurs inaugural, fet al Cercle Sport, el senyor Vergés va deixar palès que la intenció del Fòrum era ajudar en tot el possible les famílies i fer més suportable la soledat que, moltes vegades, pateixen les persones grans. Soledat que és probable que vagi en augmentant tenint en compte la cada vegada més llarga esperança de vida.
Crec que és d’agrair que en un món tan materialista com el món en què vivim hi hagi persones com el matrimoni Vergés-Ginjaume que pensin en els altres i que destinin part del seu patrimoni a fer més suportable l’etapa més dura de la vida de les persones, com és, segurament, la vellesa.
I que aquesta estimació als altres contagiï un grup de persones que volen col•laborar-hi activament i que estan disposades a dedicar unes hores a la setmana a fer companyia a les persones que ho necessiten.
Actualment una vintena de persones formen l’equip de voluntàries, i algun voluntari, que durant l’any 2012 van esmerçar més de 1.500 hores en l’assistència de la gent gran.
El voluntariat és una gran força que mou les consciències i fa més suportable les calamitats que molt sovint pateixen les persones més desafavorides de la societat. La munió de persones voluntàries que mouen entitats com Creu Roja, Càritas, el Banc dels Aliments i moltes altres organitzacions humanitàries, fa que encara no hi hagi un desgavell absolut. I en èpoques de crisi de llarga durada, com l’actual, encara més.
Tampoc em vull oblidar d’una altra mena de voluntariat, que formen les persones que, dintre de les juntes d’associacions i casals de gent gran, s’esforcen per fer més atractives les instal•lacions i que els usuaris hi puguin trobar l’esbarjo necessari.
I també de les associacions de veïns, que intenten ser la corretja de transmissió de les necessitats dels barris amb els ajuntaments. Com diu l’amic Rafa Cañameras: gent de barri!
A tot el voluntariat, doncs, sense oblidar-me de l’associació Voluntariat de Figueres, grup d’ajuda en qualsevol esdeveniment multitudinari que tingui lloc a la ciutat, com va ser el dinar de quatre-centes persones de celebració de la Iª Fira de la Gent Gran; l’agraïment més sincer per la seva tasca imprescindible.
Un poble amb gent voluntària és un poble viu. Visca el voluntariat!
Martí Carreras Ginjaume
President Associació Cultural Gent Gran Alt Empordà
marticarrerasginjaume@gmai.com
dimarts, 8 d’octubre del 2013
VIST AMB BONS ULLS - Publicat al setmanari Empordà el dia 8 d'octubre de 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada