dimarts, 4 de juny del 2013

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat al setmanari Empordà del 4 de juny de 2013


L’ÚLTIM DE LA SÈRIE                                                        

En aquest món tot té un començament i un acabament. Aquesta sèrie que va començar a aparèixer esporàdicament el mes de setembre del 2004 i que a partir del 2010 ja va ser de periocitat mensual, avui acaba el seu recorregut. Hauran estat 66 articles en  què he intentat explicar la meva visió dels temes que podien interessar les persones grans. I també, per què no dir-ho, a les no tan grans. Al cap i a la fi, tal com vaig dir en la conferència “El complex i divers món de les persones grans”, només hi ha una manera de no fer-se gran: morir-se. I, naturalment, això procurem esquivar-ho gairebé tots, encara que ho fem (i ho sabem) temporalment.

Vaig començar amb setanta-un anys i el proper mes d’agost –si Déu ho vol- en faré vuitanta. He deixat, o ho faré properament, els càrrecs de representació en el Consell Municipal de la Gent Gran, en el Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, en el Consell Territorial de la Gent Gran de la demarcació de Girona i en el Consell de la Gent Gran de Catalunya de la Generalitat. Alguns d’aquests càrrecs els vaig encetar l’any 2003 i els altres l’any 2005. Ha estat, doncs, una llarga temporada a primera línia i he de dir, ja que no dir-ho seria presumptuós, que si alguna cosa he aconseguit ha estat amb l’ajuda dels meus companys i companyes dels esmentats consells.  És obvi que individualment poques coses s’aconsegueixen.

Sóc dels que penso que s’ha d’anar donant pas a les noves generacions. Vuitanta anys, encara que les facultats físiques i psíquiques siguin bones, ja són anys. I una dècada d’anys amunt i avall, quan es comença als setanta anys, pesa i, a voltes,  pesa molt. Crec que els relleus sempre són productius i estic convençut que la persona o persones que agafin el meu ho faran, com a mínim, igual que un servidor. Segurament molt millor.

Tota aquesta sèrie d’escrits m’agradaria poder-los guardar en un llibre. Miraré de trobar ajuda i intentaré fer-ho possible. També puc anunciar que gràcies a la benevolència del director d’aquest setmanari continuaré col•laborant  mentre em vegi capacitat per a fer-ho. M’agradaria començar una nova sèrie que podria dur per títol “Vist amb bons ulls”, que intentaria donar una visió optimista dels fets i esdeveniments que es vagin produint a casa nostra, entenent per casa nostra el territori català, encara que vegades podríem fer alguna mirada a l’exterior. Ja és sabut que tot és del color del vidre amb què es mira i totes les coses tenen el seu costat bo i el seu menys bo o dolent. Es tracta d’enfocar els temes amb caire positiu. Un exemple és la profunditat de la crisi que ens aclapara des de fa més de cinc anys. Terrible per a moltes persones que ho han passat i ho passen malament, pels que no tenen ocupació, pels desnonats, pels que han patit abusos de confiança de les entitats financeres, etc. Pel costat bo penso que en el conjunt de la societat s’ha despertat el sentit de la responsabilitat i la solidaritat. Mai la Marató de TV3 havia aconseguit una recaptació com la de l’any passat, ni el Banc dels Aliments havia rebut la quantitat de milers de quilograms com ara.  Uns senyals  que les persones que poden han vist que altres necessitaven la seva ajuda. I s’hi han bolcat!

Malgrat tot, no deixaré totalment el món de les persones grans. Continuaré com a president de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà, entitat que intenta apropar a la gent gran el món de la cultura general, mitjançant conferències de formació, obertes a tothom i petites excursions per la comarca de l’Alt Empordà i altres comarques veïnes. Moltes vegades anem a visitar llocs a centenars de quilòmetres de casa  i no veiem el que tenien ben a prop. És allò que solem dir que els arbres no ens deixen veure el bosc.

També vull anunciar que enguany celebrarem la trobada dels nascuts l’any 1933, que serà la tercera, ja que la primera va ser l’any 2003, quan en vam complir setanta i la segona l’any 2008, en fer-ne setanta-cinc. He de dir amb tristesa, que si bé de la primera a la segona vegada no hi va haver gaires baixes, de la segona a la que farem aquest any les defuncions d’amics i amigues han augmentat considerablement i ja no vull pensar què passarà d’aquí a cinc anys. Però això no ha de servir per desanimar-nos, ans al contrari, hem d’aprofitar l’ocasió per a passar-ho el millor possible, encara que la nostàlgia ens acompanyi en alguns moments.

Si algú que em llegeix va néixer l’any 1933 o si té familiars  o amics que hi han nascut agrairem que ens ho faci saber. Li enviarem una carta amb l’explicació detallada de la celebració, que serà, llevat de canvis imprevistos actualment, el dia vint-i-sis de setembre.

El meu profund agraïment a totes les persones que llegeixen els meus escrits. El proper mes hi tornaré a ser amb un tema important: “El futur de les pensions”, sempre vist amb bons ulls.

                                                                                Martí Carreras Ginjaume
                                                                                Consell de la Gent Gran de Catalunya
                                                                                martícarrerasginjaume@gmail.com
                                                                                marticarreras.blogspot.com

.