Sempre hem dit que aquest tema és cabdal en els països de la Unió Europea, i d’altres. La Vanguardia del dissabte passat publica una crònica del seu corresponsal a Berlín, Rafael Poch, en què explica que pràcticament la meitat dels jubilats alemanys cobra una pensió pública de menys de 700 € al mes. Aclareix també que només un 2% necessita que l’Estat li proporcioni alguna mena d’ajut social.
Què passa doncs ? Senzillament és perquè alguns disposen d’assegurances de vida privades i sistemes de jubilació d’empreses, encara que més de 800.000 jubilats, entre els quals n'hi ha uns 128.000 de més de 74 anys, fan treballs no contributius pels quals cobren uns 450 € al mes. I la gran majoria ho fan per necessitat, no pas per desig.
Continua dient que el panorama anirà a pitjor a causa del futur de les pensions exigües que acompanya el sector de salaris baixos i afirma que qui treballi 45 anys en una mini feina tindrà una pensió de 140 € mensuals.
Si això passa en el país més important de la vella Europa, què farem els altres? Dijous vaig anar a Barcelona al meu darrer Ple del Consell de la Gent Gran de Catalunya. S’està preparant el Setè Congrés Nacional per el 2014 i vàrem escollir, a més del logo del Congrés, el lema o eslògan, que diu així: “El futur que volem i com volem arribar-hi" Vist el panorama, de ben segur que una cosa seran els desitjos i l'altra la realitat. Caldrà paciència i alguna cosa més. Bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada