dilluns, 21 de novembre del 2011

L'EDAT NO COMPTE!....O SI?

Setmana 47 CRISI (II)

Comentàvem la setmana passada que la cosa va per llarg. Ens haurem d’habituar, doncs, a viure tots plegats més modestament, i fer el que els avis deien: no estirar més el braç que la màniga. Fa uns dies, en la tertúlia de Catalunya Ràdio, l’escriptor Antoni Puigverd mantenia la tesi que tots plegats havíem pecat d’un excés d’optimisme. Bé, ser optimista és quelcom que sempre ens han recomanat per aconseguir un major benestar general de les persones.

Però, si el que volia dir el Sr. Puigverd és que un excés d’optimisme ens allunya de la realitat, és probable que sigui veritat. A vegades dient que tot va bé i que no cal amoïnar-se es tendeix a amagar al cap sota l’ala i anar passant.

Alguns comentaristes no s’amaguen de dir que la generació actual de polítics és de les més mediocres en molts anys, salvat honroses excepcions, que són les que confirmen la regla. Recordo que en una reunió amb persones de l’anomena’t tercer sector, en què també hi participava l’alcalde de Figueres, Sr. Santi Vila, farà més o menys un any i mig, vaig dir exactament el mateix, fent-ho extensiu al món, i no en vaig sortir gaire ben parat. Però es veu que no sóc l’únic que ho penso. Encara que també penso que, en general, els polítics reflecteixen el nivell global del conjunt del país

I això fa pensar. En les actuals circumstàncies necessitem gent amb noves idees que ens portin pel camí de sortida d’aquest gran embolic en què estem immersos. Els trobarem?
-----------------------------------