DIA DE LA GENT GRAN - 4 DE MAIG DEL 2011 - CARPA PLAÇA CATALUNYA

PARLAMENT EL DIA DE L’ENTREGA DE MEDALLES ALS NONAGENARIS

Bon dia atothom:

De seguida llegiré el que porto escrit, Abans, però, degut a l’actualitat social, econòmica i política m’he concedit una llicència, per fer un petit preàmbul i dir que aquest any no parlaré de la Llei de la Dependència, que semblava una cosa i n’ha resultat una altre, no parlaré dels maltractaments a la gent gran, que en lloc de disminuir, han anat en augment, no parlaré de les ridícules pensions a alguns col•lectius de jubilats, especialment el de les persones vídues i tampoc parlaré dels anunciats reajustaments econòmics, eufemisme per no dir “retallades a tort i a dret”. I com son Fires i hem de divertir-nos, per contrarestar el bombardeig de noticies dolentes dels mitjans de comunicació, premsa, radio. tv, he buscat tres coses que siguin millors ara que l’any passat, i sense estressar-me massa ja que en podia haver trobat més: La primera, el temps, es molt millor aquest any que l’any passat especialment aquests dies de fires; la segona, la nova plaça Catalunya, molt més bonica ara que abans, en un plis plas, es un dir, hem passat d’una plaça a cel obert a una plaça amb un sostre amb plaques fotovoltaiques: i la tercera es mereix que anéssim en pelegrinatge tots els empordanesos fins a la Mare de Déu de la Salut: tenim el pantà de Boadella en el 96% de la seva capacitat, fet que feia anys que no succeïa i que l’any passat no arribava al 50% . Per tant, a passar-ho be, que són dos dies.

Ara ja, una mica més seriosament, voldria felicitar a tots els regidors i regidores, al alcalde, naturalment, al vicealcalde, als tinents d’alcalde, tant dels equips de govern, com de la oposició, que han estat aquests darrers quatre anys a l’Ajuntament i agrair-los la seva dedicació i honestedat en procurar millorar el benestar dels figuerencs i figuerenques. En nom de la gent gran, doncs, moltes gràcies. I sort als que es tornin a presentar a les eleccions. I a tots vostès encomar-lis que el dia 22 vagin a votar i fins i tot, que influeixin en els seu entorn més proper, familiars, amics, per que ho facin. Pensin que els menors de 50 anys no ha vist mai restringit el seu dret al vot i haurien de fer-lo servir, que els temps canvien i mai se sap el que pot passar.

I ara sí vaig llegir el que volia dir-lis. Per tant, bon dia Sr. Santi Vila, Alcalde de Figueres i Diputat al parlament de Catalunya, Sr. Ferran Roquer, Director Territorial del Departament de Benestar Social i Família a Girona, i alcalde de Borrassà, Sr. Adolf Molinet, jubilat i avui representant de les persones nascudes l’any 1921 que enguany fan 90 anys, Sr. Francesc Canet, vicealcalde i Diputat al Congrés de Diputats a Madrid, sres regidores i srs regidors, companyes i companys del Consell Municipal de la Gent Gran, amigues i amics:

Des de fa uns quants anys que en els cercles relacionats amb les persones grans ens fem la pregunta de quina és l’edat en que una persona es pot considerar gran.

Pregunta que segurament era de més bon contestar l’any 1921 quan van néixer aquest centenar llarg de dones i homes, més dones que homes, que avui homenatgem en la diada festiva de la Santa Creu dedicada a la gent gran.

Actualment amb l’esperança de vida molt més llarga que a començaments del segle passat, la pregunta és més complexa. Els conceptes han canviat molt al llarg dels anys.

El que no ha canviat, segons l’escriptora i col•laboradora de La Vanguardia Laura Freixas, és que en la joventut mai pensem que deixarem de ser joves, ja que tal como deia Trotsky la vellesa és el més inesperat que li pot passar al ésser humà. No només ignorem que ens anirem fent grans, (com si els vells ho fossin de naixement) sinó que ignorem com. Pensem que envellir consisteix en arrugar-se, encongir-se, tenir terrabastades de salut. Per descomptat que és això, però també moltes coses més.

Alguna d’aquestes coses ens les explica l’escriptora i editora Rosa Regàs, en el llibre “L’hora de la veritat”, una mirada a la vellesa. ¿L’autora és una persona gran ? Nascuda a Barcelona l’any 1933, diu en aquest llibre coses com: “Triguem molt de temps a adonar-nos de com de vells ens veuen els altres”, O be “pretendre tornar a ser jove, és gairebé sempre, patètic” O: “el nostre enemic més poderós viu amagat en l’interior de nosaltres mateixos” Posa exemples d’il•lustres citant a “Chomsky, Levi-Montalcini, Russell, Picasso, Kant i tants d’altres que en la vellesa segueixen o van seguir creant com ho havien fet tota la vida”.

Un altre exemple el tenim en l’ Stephane Hessel, de 93 anys, que l’any passat va ser record de vendes a la culta França, amb un llibret de 32 pàgines, titular “Indignez-vous! (“Indigneu-vos!”), amb més de 2.000.000 exemplars venuts, per sobre del prestigiós premi Goncourt. En aquest llibre, l’autor demana una insurrecció pacifica contra el menyspreu al dèbil, la insolidaritat o l’exaltació dels diners. Nascut a Berlin l’any 1917, nacionalitzat francès l’any 37, va lluitar amb la resistència francesa, va ser detingut per la Gestapo l’any 44, deportat a Buchenwald, condemnat a morir, se’n va escapar canviant la seva identitat per la d’un mort, va fugir, el van atrapar i va tornar a fugir. L’any 1948, quan treballava a les Nacions Unides, va ser un dels dotze redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans.

¿Es gran una persona de 93 anys, que desprès d’haver passat una verdadera odissea, es capaç d’escriure quelcom que hagi interessat a tan gran nombre de persones?.

Que cadascú contesti segons el seu lleial saber i entendre. Picasso deia ”S’han de complir molt anys per arribar a ser jove”, el científic català Josep Maria Ferrer Arpi, diu: “sóc un home jove a qui li encanta complir anys”.

Que tots plegats, grans i no tant grans, puguem complir-ne molts. Feliç dia i bones festes de la Sant Creu. Com sempre: Visca Figueres, i l’Alt Empordà. Visca Catalunya!.