dimarts, 10 de maig del 2011

ARTICLE PUBLICAT AL BUTLLETI DE L'APLEC DE LA SARDANA DEL FOMENT DE LA SARDANA PEP VENTURA DE FIGUERES - MAIG DEL 2011

CINQUANTA APLECS
Si els números no fallen, i sembla que no, els aplecs varen començar a la nostra ciutat l’any 1962 en ple règim franquista. Potser seria interessant fer un cop d’ull a la Figueres d’aquella època i comparar-la amb l’actual. De vell antuvi podem dir que Espanya es trobava en ple desenvolupament del Pla d’estabilització del ministre Ullastre, que començat l’any 1959 va fer que centenars i milers de catalans i espanyols travessessin les fronteres per anar a buscar feina Europa enllà i, fins i tot, molts dels nostres conciutadans varen creuar l’Atlàntic per anar a fer les Amèriques i alguns no han tornat mai més. En un pla més proper, va ser l’any de les inundacions del Vallès que van produir molts morts i una onada de solidaritat impressionant en tot el poble català. Figueres i l’Empordà no es varen quedar al marge i van aportar prop de 600.000 pessetes.

De totes maneres, i abans d’explicar una mica per sobre quins eren els esdeveniments de la nostra ciutat l’any esmentat, farem història del que deia el setmanari Ampurdan. En la seva edició del 23.05.62 i signat per “Contrapunt” hi havia un article que traduït del castellà, deia: ”31 de maig - I Gran Aplec de la Sardana” i explicava que “amb aquest títol els organitzadors sembla que volen desconèixer el nombre d’aplecs que des de temps immemorial es vénen celebrant a la nostra ciutat” i afegia “que recordava que abans de la guerra ( guerra d’alliberació, deia) l’antic Foment de la Sardana ja havia organitzar aplecs i, també, dintre de les Fires de Santa Creu hi havia un aplec des de l’any 1943.

En edicions posteriors del mateix setmanari es varen succeir diversos escrits dels organitzadors i de l’articulista, fins que el regidor que presidia la comissió organitzadora va remetre una nota oficial i es va donar per acabada la polèmica. En tot cas, també en el llibre 25 Anys Junts, editat l’any 1994 per l’Agrupació d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines, en la pàgina 67 i següent, diu: “cal recordar, també, els Aplecs de la Sardana de Santa Creu, celebrats anualment des de 1943, en ocasió de les Fires i Festes de la ciutat. Eren un atractiu important. Durant quinze anys en va tenir cura la secció sardanista de l’Obra Sindical Educación i Descanso.”

Queda clar, doncs, que els 50 aplecs que ara commemorarem es compten a partir d’una nova organització que va començar a numerar-los. En la ressenya de l’aplec, el setmanari empordanès ens assabenta que hi varen participar les cobles La Principal de La Bisbal, Costa Brava, Montgrins i Principal de Figueres que varen interpretar 16 sardanes al matí i 16 a la tarda al Parc Bosc Municipal i, que es varen estrenar dues sardanes, la primera instrumentalitzada per en Pep Ventura i amb arranjaments del mestre Lluís Albert, titulada Els Segadors (sí, no és un error!) i Himne a l’Empordà, també d’en Lluís Albert. Les sardanes de la nit, programades per ser ballades a la Rambla, es van traslladar a la Plaça Comercio (abans de la guerra i ara, Plaça del Gra)

Un altre tema de conversa i controvèrsia, aquell any 62, va ser que un articulista de Vida Parroquial abrogava per la tala dels centenaris plàtans de la Rambla. Les protestes van ser unànimes i fins i tot hi varen prendre part, amb sengles escrits a l’Ampurdan, el cronista oficial de la ciutat, el Sr. Eduard Rodeja i la poetessa Sra. Montserrat Vayreda, defensant l’arbrat del primer passeig de la ciutat.
Es parlava, i molt, del futur monument a Pep Ventura, del qual ja vàrem escriure amb detall en el butlletí de l’any 2008 corresponent al 47è Aplec. Va ser inaugurat l’any 1972.
També era tema de conversa les obres del pantà de Boadella, en la seva darrera fase, que havia de solucionar el subministrament d’aigua a la ciutat.
Aquell any va morir el músic empordanès, autor de gran nombre de sardanes, Vicens Bou, a Torroella de Montgrí, la seva vila natal.
Hi havia en projecte la construcció d’una piscina en l’anomenat Parque de Deportes.
Es va procedir a la benedicció dels locals de l’emissora Radio Popular de Figueres.
La senyoreta Maria Lluïsa Sánchez Soler va ser proclamada Pubilla de Figueres.
El setmanari Ampurdan va arribar al número 1000. El número 1 era de data 20.09.42.
Un parell de pollastres, gallines, ànecs o conills costaven menys d’un euro.
Hi havia corrides de braus i “novillades” gaire be cada setmana, a l’estiu.
Es va fer a l’escorxador una demostració d’un modern sistema de sacrifici d’animals.
Es va inaugurar la Biblioteca Popular dels carrers Ample-Moreria.
Es va procedir a la benedicció i inauguració de la parròquia de la Immaculada.
Desbordament de la riera Galligans i inundacions a la zona la Marca, per sort sense desgràcies personals però amb importants pèrdues materials.
Va tenir lloc la I Volta Ciclista a l’Empordà organitzada pel Club Ciclista Empordanès.
Es varen començar les obres de remodelació de l’estació de la Renfe que va substituir la vella, que havia estat inaugurada el 17 de desembre .de 1877. Cent trenta tres anys i dos dies desprès hem inaugurat la nova estació del TGV Figueres – Vilafant.
La Unió Esportiva de Figueres jugava a tercera divisió amb resultats esplèndids.
Abans d’anar acabant, dir que l’alcalde de Figueres en aquell temps era el Sr. Ramon Guardiola Rovira, que Figueres tenia més o menys 18.000 habitants i que el pressupost aprovat per l’any 1962 no arribava als 10.000.000 de pessetes, és a dir unes 556 pessetes per cap. Ja sé que les comparacions són odioses i que no porten a res, però deixeu-me dir que el pressupost per l’any 2011 és de més o menys 48.000.000 d’euros que per més o menys 45.000 habitants surt a 1.066 euros per cap, equivalent a 177.478 pessetes.
I què voleu que us digui: m’agrada i estimo la Figueres actual. Procuro estar al dia de les noves tecnologies, tinc un bloc a Internet i una seixantena d’amistats al Facebook i malgrat la manca de llibertats i de les penúries d’èpoques passades, a mi també m’agradava aquella Figueres petita i amigable on ens coneixíem pràcticament tots. Serà que em faig gran. O que ja ho sóc.

Cinquanta anys que han passat volant i amb tants i tants amics que també han volat i que en el cel ens esperen.

Que tinguem tots plegats un molt bon aplec de la sardana. Visca Figueres!


Martí Carreras i Ginjaume
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com