DONES DIRIGENTS
En el primer article d’aquesta sèrie publicat en aquest setmanari el mes de setembre del 2004 (gairebé sis anys, com passa el temps) deia que en el transcurs del segle XXI ocorrerien dues coses inèdites. La definitiva reivindicació del gènere femení i la implicació en el conjunt de la societat de les persones grans.
Han passat, en números rodons, dos mil dies. Si ara comptéssim les dones que en tots els camps estan en àrees de decisió quedaríem parats. I això es una bona cosa. No sé com hem pogut passar tants anys no aprofitant més del 50% de les persones.
Sense anar més lluny, mirem a cosa nostra. En la darrera exhibició que ens va oferir el Casal de la Gent Gran al Teatre Jardí de la nostra ciutat, crec que era el mes de novembre, els parlaments de les autoritats van ser fets per quatre dones. A saber: la presidenta de l’Associació de la Gent Gran del Casal, la Sra. Encarna Pla; la regidora de l’Àrea de Servei d’Atenció a les Persones de l’Ajuntament, la Sra. Maria Antònia Bonany; la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la Sra. Consol Cantenys i la directora territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques a Girona, la Sra. Mireia Mata. Si mirem el 2004 veurem que els mateixos càrrecs estaven ocupats per homes, el Sr.Yècora, el Sr.Quiroga, el Sr.Cabezas i el Sr.Martinoy, respectivament.
Més encara, també a casa nostra. La responsable del Casal de la Gent Gran és des de fa anys la Sra. Míriam Lladós; la presidenta del Casino Menestral és la Sra. Marta Subirós, la presidenta de la Colla Dolça Tardor, és la Sra. Rosa Maria Malé; la directora de la Fundació Salut Empordà (Hospital de Figueres) és la Sra. Margarida Bou, que va reemplaçar al Dr.Gómez; la directora de l’Oficina d’Acció Ciutadana de l’Alt Empordà, de la Generalitat a Figueres, és la Sra. Dolors Pujolràs.
A Girona, la directora territorial del Departament de Salut és la Sra. Marta Pedrerol, que va substituir al Dr. Cordón. La presidenta provincial de la Creu Roja a Girona és la Sra. Roser Llevat. El Departament de Salut de la Generalitat està dirigit per la Consellera, la honorable Sra. Marina Geli. Els càrrecs importants del Departament d’Acció Social i Ciutadania també son femenins: consellera: honorable Sra. Carme Capdevila; secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Sra. Carme Porta; secretaria del Consell de la Gent Gran de Catalunya i responsable de l’Oficina de Gent Gran Activa, Sra. Carme Canela. En el món de la Judicatura els càrrecs importants també són femenins: Consellera honorable Sra. Montserrat Tura, presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sra. Mª Eugenia Alegret; Fiscal en Cap del mateix tribunal, la figuerenca Sra. Teresa Compte.
Un darrer detall. Òmnium Cultural va elegir el passat 20 de març, la seva primera presidenta en cinquanta anys, la Sra. Muriel Casals, al deixar el càrrec el Sr. Jordi Porta.
A nivell estatal només anomenaré pel seu significat polític a la Vicepresidenta del Govern la Sra. Mª Teresa Fernàndez de la Vega i la Ministra de Defensa la Sra. Carme Chacón, a més de moltes altres ministres i càrrecs importants. I així podríem anar seguint.
Demano disculpes per les probables omissions de senyores que dirigeixen altres institucions públiques i privades. No he pretès fer una llista exhaustiva, sinó demostrar que el gènere femení està en el lloc que mereix, i que cada fornada guanya un pa. Ja era hora, i que continuï pel bé de la societat en general. S’ho tenen ben guanyat.
Però tot això ha d’anar lligat amb la compatibilització familiar. Hi ha d’haver temps per fer-ho tot. Especialment quan els fills són petits, és, si no imprescindible, sí molt necessari estar per ells. I les polítiques laborals hi han d’ajudar, A la totalitat dels països europeus existeix la baixa maternal/paternal remunerada, cosa que no passa als Estats Units d’Amèrica. Per cert, vaig llegir fa uns mesos que la cèlebre escriptora sueca Asa Larsson (res a veure amb Stieg Larsson, també suec i autor de la trilogia Milenium), autora, entre d’altres, de les novel·les Aurora Boreal i Sang vessada va començar a escriure aprofitant la baixa laboral pel seu primer fill i posteriorment va deixar el seu treball d’advocada especialitzada en temes fiscals, per dedicar-se de ple a l’escriptura. D’això se’n diu aprofitar el temps!
Les darreres estadístiques ens indiquen que la taxa d’ocupació de les dones a Espanya ha passat els darrers deu anys del 34 al 55%, és a dir hi ha hagut un augment de més del 60% i que tant a Amèrica com a Europa les dones cobren menys en iguals condicions i que també ocupen llocs menys remunerats. Sembla que el motiu és la tendència a abandonar el mercat laboral o reduir l’horari per treballar a temps parcial quan arriben els fills.
La progressió del sexe femení al mercat laboral no té aturador. A Europa, el nostre món, el 60% de llicenciats universitaris son dones. I la quantitat farà que surti la qualitat. I que els casos de la Hilari Clinton, secretària d’Estat dels EUA i l’Angela Merkel, cancellera d’Alemanya no siguin esporàdics, sinó cada dia més freqüents.
Potser una de les excepcions siguin els sindicats. Aquests encara estan majoritàriament governats per homes. Però això pot canviar d’un moment a l’altre. Com es diu: no es poden posar portes al camp!
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada