LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI (Publicat al setmanari l'Empordà el 02 de març de 2010)

ECONOMIA (III)

Ja vaig tocar el tema econòmic en els meus articles de setembre del 2008 i juliol del 2009. Pensava que ja ho havia dit gairebé tot sobre l’economia de les persones grans, es a dir, de les persones jubilades, amb pensions petites. No obstant això, aquest darrer any s’ha donat una circumstància pràcticament inèdita que ha propiciat que torni amb el mateix tema.

Crec que ha estat la segona vegada, des de l’adveniment de la democràcia l’any 1978, que l’IPC (índex de preus al consum) ha pujat per sota del 2%, que era l’increment previst i el calculat per l’augment de les pensions. En concret, ha sigut del 0,3% de novembre 08 a novembre 09. El Govern, amb bon criteri no ha demanat que és tornés el diferencial del 1,70% cobrat de més pels pensionistes, i ha actual igual com va passar l’altra vegada. O sí que s’ho ha cobrat? Doncs, depèn de com es miri. Si l’IPC hagués sofert un increment més alt, el Govern només hauria apujat l’1%, per regla general, les pensions per l’any actual? Potser sí, potser no.

D’altra banda ja he explicat que la fórmula per calcular aquest índex (l’enganyifa de l’IPC, com li dic jo) és del tot desfavorable per les persones jubilades amb pensions mínimes. Un dels condicionants per haver reduït tant l’increment, i que bona part de l’any fos negatiu, ha estat la baixa del barril del petroli i conseqüentment de la benzina, que penso jo que no gasten en excés les persones jubilades i molt grans, que són les que cobren les pensions mínimes. En canvi, sí que són clientes de les companyies d’electricitat que han apujat les seves tarifes en dues ocasions durant l’any passat, fins crec recordar un 9%.

La petita paga que suposava el diferencial entre l’increment previst i el reflectit en l’índex (que no és el real, penso jo) suposava una petita ajuda per les economies més dèbils, que són les que pretenem ajudar amb els nostres comentaris. I aquest any se n’ha anat en orris, i creguim-me que per a alguns una ajuda de cinquanta euros a finals de gener els pot arreglar el mes. Què hi farem!

Per altra banda penso que preveure un increment dels preus d’un 1%, en un any que ja s’ha dit que l’IVA general passarà del 16 al 18%, a partir del mes de juliol, em sembla que és pecar d’ingenuïtat. O saben el que es fan?. Naturalment que tenen més elements que jo per fer els càlculs i tant de bo encertin.

Un altre motiu de greuge per a les economies dèbils és la minsa remuneració que pels seus estalvis ofereixen les entitats financeres, que en general no passen per un bon moment, immerses les caixes d’estalvis en processos de fusió entre elles, menys la grossa. El Govern també ha volgut sucar un mica més i ha incrementat l’import de les retencions que passen del 18 al 19%. Una volta més de rosca que perjudica els menys adinerats, com sempre passa. Que els que sobrepassin els 6.000 € anuals d’interessos la retenció sigui del 21% no els perjudica en absolut. De ben segur que els agradaria poder pagar-los! M’abstinc de comentar l’augment de les retencions de les pensions a causa de la supressió dels cèlebres 400 €, perquè les persones que cobren pensions mínimes, que són de les que parlem avui, cobren tan poc que ni tenen retencions.

Per acabar, voldria anunciar una bona mesura acordada pel Govern i que aplaudeixo, ja que va encaminada als més dèbils, que cobren pensions mínimes. És la creació de la unitat econòmica unipersonal. Fins ara hi havia pensionistes amb cònjuge a càrrec i amb cònjuge no a càrrec. A partir del 2010 hi ha una altra categoria: sense cònjuge, que seran els perceptors de pensions contributives del sistema de la Seguretat Social per les contingències de jubilació, incapacitat permanent i viduïtat, que formin una unitat econòmica unipersonal, i que hagin de fer front amb la seva pensió al manteniment d’una llar. Cobraran una pensió una mica més elevada que les pensions amb cònjuge no a càrrec, que per aquest any és de 30 € més cada mes. Poca cosa, però menys és res. La Llei que regula aquesta mesura també diu que aquests pensionistes “experimentaran durant els pròxims quatre anys apujades addicionals del seu complement de mínims, que els permetin assolir en aquest període els nivells de renda mínims necessaris per al sosteniment de la seva llar. Es tindran en compte els ingressos de què disposi el pensionista, així com el patrimoni, exclòs el seu habitatge habitual, i el seu finançament es realitzarà amb càrrec a l’aportació dels Pressupostos Generals de l’Estat a la Seguretat Social.”

Des del Consell de la Gent Gran de Catalunya continuarem treballem perquè les pensions de viudetat vagin arribant als nivells necessaris per viure dignament. Que és el menys a què es pot aspirar. Que tinguem sort!.


Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com