LA FELICITAT
Avui sí que entro en un terreny difícil. És possible definir la felicitat? Penso que des de temps immemorials que s’intenta. Fa algunes setmanes, en el programa de Catalunya Ràdio”L’ofici de viure”, que condueix el periodista Gaspar Hernández, en varen parlar a bastament sense arribar a conclusions definitives. Comparaven la felicitat amb un pastís dient que perquè surti bé cal posar-hi els ingredients en la seva justa mesura. Sense que hi manqui ni que hi sobri res.
I la felicitat de les persones grans? És diferent de quan ets jove?. Pensem que sí. Si tenim en compte que recordar és tornar a viure, és bo recordar-ho tot, tant el que és bo com el que és dolent? És possible una memòria selectiva? Quines són les claus per viure feliçment? Preguntes que jo sóc incapaç de respondre adequadament. En el tema de les persones grans, que és el que m’ocupa i em preocupa, voldria, no obstant això, fer uns breus comentaris:
Crec que és positiu no marcar-se metes llunyanes. Anar fent i deixar passar els dies. Per poc que la salut ho permeti, procurar gaudir de les coses immediates, la ballada de sardanes, el partit de futbol, el programa preferit de la televisió, la xerrada amb els amics/amigues, la sessió de ball, el curs de ioga, la partida de cartes o escacs, el passeig sol o acompanyat, anar a recollir els néts a l’escola, la lectura d’aquell llibre que ens apassiona, resoldre els passatemps que ens distreuen, etc. Petits espais de felicitat que ajudin a suportar les dolences del reuma, de l’artrosi, del refredat, del colesterol, de la tensió arterial, del sucre, dels dolors d’espatlla i articulars, etc. Totes aquests xacres que, i va d’acudit, ens vénen de naixement. Sí, perquè si els que vam néixer els anys 30 ho haguéssim fet els anys 80, segurament res ens faria mal. És o no veritat? Ens ve o no de l’any de naixement?. Si no us ha fet gràcia no cal que rigueu, però podeu somriure una mica. Gràcies!
Ara seriosament, sempre m’ha impressionat el text d’un escrit anònim de l’any 1692, publicat a Baltimore, a l’estat nord-americà de Maryland, a la secció de cartes al director d’un diari local, i titulat Desitjable: (“Desiderata” en anglès)
Em permeto reproduir-ne uns petits trossets, que diuen:
Accepta amablement el consell dels anys, renunciant amb elegància a allò propi de la joventut. Educa la fortalesa d’esperit perquè et serveixi d’escut en la desgràcia sobtada. I no t’atribolis amb imaginacions. Molts temors neixen de la fatiga i de la soledat. Ets una criatura de l’univers igual que l’arbre i les estrelles i tens dret a estar aquí. Amb totes les seves farses, afanys i somnis trencats, continua essent el nostre un formós món. Tingues prudència. ESFORÇA’T A SER FELIÇ.
Ja veieu, han passat més de tres cents anys i les coses continuen si fa no fa igual. El diccionari de la llengua catalana de l’ Institut d’Estudis Catalans, defineix la felicitat com “estat de l’ànim plenament satisfet”. Entenem, doncs, que aquest estat és transitori, no durador, i que correspon a un període determinat de temps, que pot ser molt breu o més llarg. Un exemple seria, i perdoneu la banalitat, quan el teu equip favorit li marca un gol a l’etern rival. La felicitat duraria, en tot cas, fins que l’altre canviés el resultat. O fins al final del partit si aconsegueix la victòria.
En fi, podríem anar fent elucubracions i divagacions, escrivint paraules i més paraules i no arribaríem segurament a cap conclusió definitiva i concloent. Cada ésser humà és únic i aquesta és la grandesa de la vida. Em permetré fer una última recomanació per ser una mica més feliç. Si teniu temps lliure, dediqueu una estona a fer coses per als altres. Hi ha múltiples associacions que necessiten voluntaris de tota mena. Els que ho fan diuen que són coses que els omplen plenament de satisfacció. Poden ser unes estones al dia, o a la setmana, però sempre és molt gratificant.
Jo també em sentiré feliç pensant que, potser, a alguna persona que em llegeix li produeixo un cert grau de felicitat. Tant de bo sigui així!
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada