VIST AMB BONS ULLS
GENT GRAN I PENSIONS
GENT GRAN I PENSIONS
La darrera vegada que vaig parlar de les
pensions va ser el juliol del 2017; per tant han passat més de dos anys i mig i
tot plegat només ha fet que empitjorar. Els governs d’Espanya, en crisi permanent,
no han estat capaços de fer res per trobar solucions adequades. I així hem arribat a finals
del 2019 amb unes xifres que maregen. 9.759 milions és l’import de les pensions: de
jubilació 71%, viduïtat 17%, incapacitat permanent 10%, orfandat i a favor de
familiars 2%. També el nombre de pensions ha batut el rècord, amb un total de
9.801.379. I la guardiola de les pensions creada l’any 2000 i que el 2011, en
l’últim govern de Rodríguez Zapatero, va arribar als gairebé 67.000 milions, ha
quedat reduïda a la insignificança d’uns 1.500 milions.
Alguns experts vaticinen que la rebaixa de les
pensions és inevitable per garantir-ne el futur, ja que el dèficit de la
Seguretat Social, que continuarà en augment els propers anys, no es por
finançar indefinidament amb càrrec a l’endeutament públic. Els que així opinen
diuen que les tensions que hi ha entre els ingressos per cotitzacions a la
Seguretat Social i el pagament de les pensions converteixen el sistema en
insostenible i auguren que les pensions no desapareixeran, però que en el futur evolucionaran a la baixa
progressivament, fins que quedin en pensions assistencials. La paradoxa és que
la gent considera que les pensions són baixes, i en canvi el sistema no les pot
mantenir; com sigui que l’esperança de vida ha augmentat, mantenir un nivell de
vida digne tants anys a compte de la pensió serà complicat.
Els jubilats dels anys 50, 60 o 70 tenien una
esperança de vida desprès de la
jubilació d’entre cinc i deu anys; actualment és de vint o vint-i-cinc,
i molt aviat és produirà la jubilació de la generació dels anomenats baby boomers, nascuts entre 1957 i 1967,
que és la més nombrosa. Caldrà, doncs, en primer lloc, allargar l’edat de
jubilació, encara que el debat sobre com fer sostenible el sistema s’arrossega des
de fa decennis i no acaba mai de trobar-se la solució adequada. Altres països sembla
que sí que han trobat alternatives viables per garantir la jubilació dels seus
ciutadans i potser seria bo estudiar fins a quin punt algun d’aquests models
podria ser transferible al nostre país. En alguns països han adoptat els
anomenats “comptes nocionals”, que, per dir-ho ras i curt, em sembla que és un
sistema de capitalització, segurament amb algunes diferències, sistema oposat a
l’espanyol que és el de repartiment.
El nou govern -per primer cop un govern de coalició- entre el PSOE i Unides Podem, ja ha anunciat que les pensions s’apujaran un
0,9% aquest 2020 i que en un futur els augments tornaran a fer-se tenint com referència
l’IPC de l’any anterior. Ja he manifestat en altres ocasions que seria
partidari que els augments anuals es
fessin de manera lineal en lloc de percentual com es fa sempre. Amb aquest
sistema percentual la diferència entre la quantia de les pensions augmenta cada
any. Un govern socialista, el de Felipe Gonzalez, ho va canviar un any, els
sindicats s’hi van posar en contra, van apel·lar i els tribunals els van donar la raó. Vaticino que entrem en un
període en que les tensions entre el govern i el capitalisme seran de gran magnitud. Veurem cap a on es decanten
les coses, però seria ben lamentable que les persones que han cotitzat tants
anys veiessin escapçats els seus drets adquirits .
Esperem i desitgem que els designis fatalistes que
alguns pregonen no siguin tan greus,
perquè, com he dit en altres ocasions, fer-se vell és feixuc; si a sobre ho fas
amb dificultats econòmiques, ho és molt més.
Salut i sort per a tothom.
Martí Carreras Ginjaume
Articulista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada