VOLUNTARIAT I GENT GRAN
Dins dels actes que es van celebrar per la setena FIRA
per a la GENT GRAN i a iniciativa de la
Fundació Vergés Ginjaume es va celebrar una conferència col·loqui amb el
suggestiu títol de “Gent Gran i exclusió social” en la qual varen participar
els representants de cinc associacions figuerenques que tenen en comú procurar
el major benestar possible a les persones grans. En aquest cas van ser: Càritas Figueres, Associació de Serveis
Integrals del Futur (A.S.I.F.) Associació Malalts d’Alzheimer, Creu Roja
Figueres i Fundació Vergés Ginjaume. El
col·loqui va ser moderat per la doctora Bonany, que durant el temps que va ser
regidora de l’Àrea de Servei d’Atenció de les Persones va donar mostres del seu interès envers les
persones grans i va reanimar el Consell Municipal de la Gent Gran de
l’Ajuntament figuerenc. I, a més és col·laboradora setmanal d’aquest setmanari
amb la seva columna dedicada a temes de salut.
Cadascuna de les persones que integraven la mesa ens
varen anar explicant quin era el treball que realitzaven, els seus projectes,
les seves il·lusions i les ajudes que podien oferir a les persones grans per
evitar caure en el perillós status d’exclusió social. La solitud de les
persones grans és enorme i això va propiciant,
si no s’hi posa remei, el seu deteriorament cognitiu, mental i físic.
Recordo que en època de la doctora Bonany, en la qual jo formava part del
Consell Municipal de la Gent Gran, que vàrem fer una enquesta molt complerta
entre les persones grans de la ciutat i em va sobtar sobre manera que n’hi
havia que no sabien que existia el Casal de la Gent Gran, avui Casal Cívic
Figueres- l’Empordà , quan feia gairebé
trenta anys que funcionava.
El tema de l’habitatge també és primordial; moltes
persones grans viuen soles en pisos poc adaptats a les seves condicions
físiques i moltes, en pisos antics, sense ascensor, fet que dificulta que
puguin sortir al carrer, ni que sigui per anar a comprar el més elemental per
poder anar vivint.
En el que varen coincidir tots és que falten persones
voluntàries que vulguin ajudar, encara que només sigui per fer companyia o
donar conversa. Una persona que viu sola
es pot passar dies sense escoltar cap veu que es dirigeixi personalment a ella, i això pot fer
més mal que estar-se de menjar. La solitud és punyetera i va minant de mica en
mica els ànims dels que se senten sols. El representant de la Creu Roja, amb
bon criteri, va dir que potser les persones que es prejubilen i que de cop i
volta es queden sense saber què fer, podrien solucionar la mancança de
voluntaris. I jo afegeixo que també ho
podrien fer les persones jubilades d’entre 65 i 75 anys que tenen una bona
salut. És el lema que sempre ens recordava la regidora Maria Rosa Imbert (E.P.D.) “gent gran per la gent gran”. Sempre
dic que personalment dels anys que vaig dedicar a formar part dels consells de
Gent Gran de Figueres i de l’Empordà i sobretot del Consell de la Gent Gran de
Catalunya, en tinc un gran record perquè em va donar l’ oportunitat de conèixer
gent gran que s’escarrassava per trobar solucions als problemes de la gent gran.
Això va ser entre els setanta i els
vuitanta anys. Encara recordo amb gran
satisfacció quan la demarcació de Girona va ser la primera en aconseguir la
recepta electrònica per a malalts crònics, un
any abans que Barcelona, i que feia que no haguéssim d’anar a buscar les
receptes cada mes.
Figueres i els seus habitants podem estar contents de
tenir en la nostra societat totes aquestes associacions que dediquen els seus
esforços a trobar solucions per fer més
agradable la vida a les persones grans que poden estar en perill de
quedar aïllats socialment. Com he repetit alguna vegada, fer-se gran és feixuc;
si a més a més estàs sol, encara més.
Moltes gràcies a tots els que es preocupen que això no
passi.
Martí Carreras
Ginjaume
Articulista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada