VIST AMB BONS ULLS
PEDRES
L’amic Salvador Famoso Arnau (Castelló d’Empúries , 1945)
em va regalar el seu darrer llibre, editat per l’Ajuntament de Castelló i
titulat “ UN ASPECTE DE L’ARQUITECTURA:
LA CONSTRUCCIÓ DE PARETS (Alt Empordà), amb un subtítol que diu “Materials, picapedrers i paletes: una
ullada en el temps”.
És un llibre que pesa (850 grams) amb 260 pàgines de paper
d’una qualitat extraordinària ,amb gran
profusió de fotografíes, esquemes i dibuixos. He de confessar que quan el vaig
tenir a les meves mans vaig pensar: això
serà un totxo en consonància amb el seu pes. A mi que quan l’Olegari Costa
Caball de Sant Climent Sescebes, EPD; em
parlada de les “parets de pedra seca”, semblava que em parlava de marcians,
perquè no m’he entretingut gaire a mirar les cosntruccions i les pedres, la
veriotat és que m’ha enganxat. Ja el pròleg escrit per Josep M. Gironella, em
va fer adonar que l’amic Salvador hi
havia dedicat moltes hores per poder descriure amb tota mena de detalls les
diferències entre unes pedres i les altres, i explicar amb gran minuciositat
les feines dels picapedrers i dels mestres d’obres. Però, a més de tot el que fa
al cas de les pedres i de les eines i utensilis per treballar-les, en aquest llibre
hi trobareu també una més que detallada explicació de la construcció de la basílica de Santa Maria
de Castelló d’Empúries, que durant més de dos cents anys es va anomenar com “la catedral de l’Empordà”. Es pot gairebé
assegurar que va ser l’any 1261, quan un prestigiós arquitecte francès que duia
el cognom de Xàrtres va iniciar la construcció de la basílica castellonina. Ens
explica en Salvador que aquesta complexa i inacabada construcció va durar més
de dos segles i que la manca de finançament va ser el motiu principal d’aquest
llarg període de construcció. També ens parla de la construcció del castell de
Sant Ferran de Figueres, que només va durar 13 anys, encara que es va començar
a construir gairebé 500 anys més tard que la basílica castellonina, és a dir a
finals de l’any 1753.
Segurament que molts us heu passejat pel carrer Joan
Maragall, sense adonar-vos que en l’edifici que fa cantonada amb el carrer
Primfilat hi ha una porta que duu uns muntants i una llinda monolítica de pedra
picada amb la data de 1574, o sigui la “ friolera” de només 445 anys.
En Salvador, que va començar d’aprenent de paleta
l’any 1959 quan acabava de fer els 14 anys, va assolir el títol de mestre
d’obres l’any 1970 i va fer treballs, encarregats pel Ministeri d’Educació i Ciència
i la Diputació de Girona, al convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries, a
la Vil·la romana de Vilauba a Camós, al dolmen del Barranc a Espolla, al poblat
de la Santa Creu i Sant Pere de Rodes a Port de la Selva, al Dolmen de la Serra
d’en Gibert i Sant Quirze de Colera a Rabós, al forn romà de Sant Miquel de
Fluvià i a la torre del Corm i Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.
A més ha escrit articles a la revista cultural “El Salner” i als Annals de l’Institut
d’Estudis Empordanesos. I és autor de dos llibres més: “El carrer de Sant Francesc de Castelló d’Empúries i el seu entorn” i
“El Pont Vell de Castelló d’Empúries”
.
Per tant als interessats en saber com s’ha anat construint,
pedra sobre pedra, el nostre país, els el recomano. Fins i tot els que no hi
estan interessats, com era jo mateix, crec que hi aprendran coses que no
sabien. Puc assegurar que és un llibre de pes, en tots els sentits. Gràcies,
Salvador.
I res més, fins
una altra i que l’any que acabem de començar ompli els vostres desitjos.
Martí Carreras
Ginjaume
Articulista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada