Poema "Desiderata"

Arran de la crisi que venim arrossegant  des de fa més de vuit  anys, es nota un cert nerviosisme entre les persones. Agreujat per la situació mundial amb un munt de gent refugiada a causa dels conflictes armats, el tema del terrorisme, la política a nivell estatal i autonòmica, tot això va fent feix i moltes persones noten una intranquil·litat i, sobre tot, una inseguretat total. Ara tot és eteri, res és consistent. Vivim com en un “núvol”. I això fa patir a moltes persones. Per mirar de pal·liar en lo possible aquesta situació recomano a les persones que ho necessitin que llegeixen aquesta “Desiderata”, atribuïda a Max Ehrmann, encara que es va considerar anònima durant molts anys. A mi, en determinats moments de flaquesa, especialment psíquica i mental, m'ha anat molt bé:

(Traducció de la versió original anglesa)    

Camina plàcidament entre el soroll i la pressa

I recorda quanta pau pot haver-hi en el silenci

I tant com sigui possible sense trair-te

viu amb pau amb tothom.

Digues la teva veritat tranquil·lament i clara.

Escolta als altres

Fins i tot l’avorrit i l’ignorant,

També ells tenen la seva història

Evita les persones sorolloses i agressives,

Són ofensius a l’esperit.

Si et compares amb els altres

Pots tornar-te vanitós i amarg

Perquè sempre hi haurà persones millor i pitjors que tu.

Frueix dels teus èxits tant com dels teus projectes.

Mantingues l’interès en la teva pròpia feina; encara que sigui humil

És una veritable possessió en les canviants fortunes dels temps.

Siguis cauta en els teus negocis

Perquè el món està ple de paranys

Però que això no t’amagui la virtut que pugui haver-hi.

Molta gent lluita per alts ideals.

I a tot arreu la vida és plena d’heroisme.

Sigues tu mateix.

Especialment, no fingeixis afectes.

Tampoc no siguis cínic respecte a l’amor.

Perquè davant tota l’aridesa i desencís l’amor és perenne com l’herba.

Recull mansament la saviesa dels anys

Deixant passar tranquil·lament les coses de la joventut.

Alimenta el teu esperit

Perquè et protegeixi en la desgràcia sobtada.

No et distreguis amb cabòries obscures

Molts temors neixen de la fatiga i la solitud.

Junt amb una sana disciplina,

Siguis benèvol amb tu mateix.

Tu ets una criatura de l’univers

Com els arbres i les estrelles

Tens dret a ser-hi

I, t’ho creguis o no,

sens dubte l’univers es desenvolupa com cal.

Per tant, estigues en pau amb Déu,

Sigui quin sigui el concepte que en tinguis.

I siguin com siguin les teves tasques i aspiracions,

mantingues en la sorollosa confusió

pau en la teva ànima.

Amb tots els seus artificis, penalitats i somnis trencats,

Aquest continua sent un món bonic.

Anima’t.

Lluita per ser feliç.