Arran de la
crisi que venim arrossegant des de fa
més de vuit anys, es nota un cert
nerviosisme entre les persones. Agreujat per la situació mundial amb un munt de
gent refugiada a causa dels conflictes armats, el tema del terrorisme, la
política a nivell estatal i autonòmica, tot això va fent feix i moltes persones
noten una intranquil·litat i, sobre tot, una inseguretat total. Ara tot és
eteri, res és consistent. Vivim com en un “núvol”. I això fa patir a moltes
persones. Per mirar de pal·liar en lo possible aquesta situació recomano a les
persones que ho necessitin que llegeixen aquesta “Desiderata”, atribuïda a Max
Ehrmann, encara que es va considerar anònima durant molts anys. A mi, en
determinats moments de flaquesa, especialment psíquica i mental, m'ha anat molt
bé:
(Traducció de la versió original anglesa)
Camina plàcidament entre el soroll i la pressa
I recorda quanta pau pot haver-hi en el silenci
I tant com sigui possible sense trair-te
viu amb pau amb tothom.
Digues la teva veritat tranquil·lament i clara.
Escolta als altres
Fins i tot l’avorrit i l’ignorant,
També ells tenen la seva història
Evita les persones sorolloses i agressives,
Són ofensius a l’esperit.
Si et compares amb els altres
Pots tornar-te vanitós i amarg
Perquè sempre hi haurà persones millor i pitjors que tu.
Frueix dels teus èxits tant com dels teus projectes.
Mantingues l’interès en la teva pròpia feina; encara que
sigui humil
És una veritable possessió en les canviants fortunes dels
temps.
Siguis cauta en els teus negocis
Perquè el món està ple de paranys
Però que això no t’amagui la virtut que pugui haver-hi.
Molta gent lluita per alts ideals.
I a tot arreu la vida és plena d’heroisme.
Sigues tu mateix.
Especialment, no fingeixis afectes.
Tampoc no siguis cínic respecte a l’amor.
Perquè davant tota l’aridesa i desencís l’amor és perenne com
l’herba.
Recull mansament la saviesa dels anys
Deixant passar tranquil·lament les coses de la joventut.
Alimenta el teu esperit
Perquè et protegeixi en la desgràcia sobtada.
No et distreguis amb cabòries obscures
Molts temors neixen de la fatiga i la solitud.
Junt amb una sana disciplina,
Siguis benèvol amb tu mateix.
Tu ets una criatura de l’univers
Com els arbres i les estrelles
Tens dret a ser-hi
I, t’ho creguis o no,
sens dubte l’univers es desenvolupa com cal.
Per tant, estigues en pau amb Déu,
Sigui quin sigui el concepte que en tinguis.
I siguin com siguin les teves tasques i aspiracions,
mantingues en la sorollosa confusió
pau en la teva ànima.
Amb tots els seus artificis, penalitats i somnis trencats,
Aquest continua sent un món bonic.
Anima’t.
Lluita per ser feliç.
1 comentari:
MOLT MACO I "INSTRUCTIU "
Publica un comentari a l'entrada