LA SEGURETAT SOCIAL I LES PENSIONS
Com anem fent regularment, farem un repàs a la Seguretat Social, sobretot al Fons de Reserva de les pensions del que depenem tantes persones, jubilades i pensionistes. A finals de l’any passat l’anomenada guardiola comptava amb, aproximadament, 32.500 milions d’euros. Per sota de la meitat del total més alt que va ser de 66.800 milions l’any 2011. Per tant, la crisi, en la segona meitat dels vuit anys que fa que dura, ha fet forat. I no sembla que tingui ganes d’aturar-se.
Només durant l’any 2015 la retirada va ser de 13.250 milions d’euros, és a dir, gairebé un 20% del total màxim que s’havia aconseguit, encara que la retirada anual més important va ser la de l’any 2014, quan es van utilitzar 15.300 milions.
Cal fer constar que aquest fons, creat fa setze anys, va romandre intacte fins l’any 2012 i des de llavors l’han utilitzat setze vegades amb un total de reintegraments de més de 47.200 milions d’euros. I encara bo que la majoria de diners estan invertits en lletres i bons del Tresor que l’any passat van reportar uns guanys de prop de 4.000 milions.
I per què és necessari recórrer al fons de reserva? Doncs senzillament perquè les quotes recaptades dels treballadors i empresaris no són suficients per pagar les pensions. Que lluny estem d’aquell 2003, quan mitjançant la llei 28/2003 es va regular crear el Fons de Reserva de la Seguretat Social per anar acumulant els excedents d’ingressos que financen les prestacions de caràcter contributiu i altres depeses necessàries per a la seva gestió, i es va ordenar que, prioritàriament i majoritàriament, sempre que les possibilitats econòmiques i la situació financera de la Seguretat Social ho permetin, anar formant aquest Fons.
Més endavant, el Real Decret 337/2004 del 27.02 va ordenar que el mencionat Fons fos gestionat per un comitè i també la creació d’una comissió d’inversions assessora que té per objectiu rendibilitzar l’estalvi, cosa que hem de reconèixer que ha funcionat, ja que es calcula que el rendiment acumulat fins a finals de l’any passat ha sobrepassat els 24.000 milions d’euros.
Pel que hem vist fins al moment, i si continuem igual que els dos darrers anys, l’any 2018 haurà desaparegut. És a dir, ens haurem menjat els estalvis. Hi ha possibilitats que les coses canviïn? Naturalment, predir el futur sempre és arriscat, encara que no cal ser massa espavilat per veure cap a on van els trets.
Malgrat la recuperació de llocs de treball a partir de l’any en curs, que l’executiu va xifrar en un 3% i que els salaris s’apujaran un 1%, tant en el sector públic com privat, la recaptació es preveu que sigui d’uns 7.400 milions d’euros superior a l’any anterior. Si és té en compte que l’any passat es varen necessitar més de 13.000 milions, encara en faltaran.
Com hem dit en altres ocasions, només un extraordinari augment de llocs de treball a jornada completa podria anivellar la balança. Diem això perquè l’augment de l’ocupació a temps parcial és una altra de les causes de la debilitat de la Seguretat Social. Com ho són les tarifes planes de cotització destinada a incentivar la contractació i l’establiment de mínims exempts per a les empreses que contracten joves de forma indefinida. Totes aquestes mesures, que sembla que són necessàries, soscaven la salut financera del sistema públic de protecció laboral.
La demografia tampoc hi ajuda gaire, ja que cada vegada la gent arriba a edats més avançades i això ho demostra que els darrers deu anys el nombre de pensionistes ha sofert un augment d’un milió de persones i el gener d’aquest any el nombre total de pensions pagades va arribar a 9.354.000, de les quals un 60% són de jubilació, un 25% de viduïtat i la resta d’incapacitat, orfenesa i a favor de familiars. L’import mitjà de la pensió de jubilació és de poc més de 1.000 € i el del total de les pensions li falta poc per ser de 900 €.
Es fa difícil esbrinar com anirà evolucionant el mercat de treball. Sembla que la solució no es podrà trobar a mitjà termini, ja que no es preveu un considerable canvi de les activitats industrials, comercials o de serveis, que donarien pas a noves contractacions de treballadors, amb sous més elevats, que al mateix temps influirien en la recaptació. Veurem el nou govern com ho manegarà tot plegat. El panorama, per ara, no és massa afalagador.
Martí Carreras i Ginjaume
Articulista
marticarrerasginjaume@gmail.com
http://marticarreras.blogspot.com
http://.facebook.com/marticarrerasginjaume
http://.twitter.com/marticarrerasgi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada