VIST AMB BONS ULLS - Publicat al setmanari Empordà el 15/09/2015

GENT GRAN I PENSIONS

En el darrer escrit que parlava de pensions i que va sortir publicat fa més de dos anys (veure l’Empordà del 13/08/13), acabava dient que del tema en sentiríem a  parlar assíduament,  ja que té una importància econòmica capital, no en va toca a moltes persones. Com està la situació desprès de vint-i-cinc mesos? Millorar no ha millorat, perquè l’envelliment de la població és notori i constant, i encara que segons la reforma dels sistema de pensions les noves promocions de treballadors hauran d’esperar fins als 67 anys per a jubilar-se, no n’hi haurà prou per solucionar la crisi de fons estatals per a les pensions. I a més, anar apujant l’edat de jubilació seria socialment injust si tenim en compte els estudis sanitaris que ens indiquen que les persones més desprotegides moren abans que els rics.

Un dels problemes principals és l’alta taxa d’atur que, encara que últimament ha millorat una mica, se situa en un 24% i la baixa taxa d’ocupació laboral de les persones d’edat compreses entre els 50 i els 64 anys que només és del 46%. També que almenys un 25% del producte interior brut es deu a economia submergida, en part perquè hi ha branques d’activitat on es dóna molta evasió d’impostos per serveis i productes.

Entre les moltes coses que es discuteixen es parla d’incentivar a empreses i treballadors majors de 50 anys a mantenir-se en el mercat laboral i, si volguessin, continuar treballant més enllà dels 65, sempre que la salut ho permeti, però amb la particularitat de treballar a temps parcial per deixar lloc a les noves generacions. Últimament també es planteja pagar les pensions de viduïtat i orfenesa amb càrrec als pressupostos generals. Representen un 20% del total.
Un altre fet important és que les cotitzacions que s’ingressen al sistema són reduïdes a causa dels baixos salaris que cobren els treballadors i, també, per les subvencions que s’obtenen en alguns casos.
El nombre de cotitzants  a la Seguretat Social està al voltant dels 17 milions, quan abans de la crisi, que ja fa set anys que ens tortura, s’havia arribat a gairebé 20 milions. Els pensionistes actuals són uns 8.500.000  i el nombre de pensions supera els 9.200.000, (hi ha qui cobra dues pensions i, potser fins i tot, alguns, tres) de les quals més de 5.700.000 són  pensions de jubilació amb una mitjana de poc més de 1.000 € mensuals.

Un estudi que va fer l’any 2014 l’Institut Nacional d’Estadística ens diu que l’Estat espanyol perdrà població i s’anirà envellint, i que sobre l’any 2060 els pensionistes seran gairebé el doble dels actuals mentre que les persones en actiu hauran disminuït. Panorama certament no gaire afalagador.

Quan el Fons de Reserva de les Pensions, que va ser creat l’any 2000, en èpoques de vaques grasses, i que l’any 2011 va arribar a la xifra rècord de 67.000 milions d’euros, va sofrir una forta disminució durant el trienni 2012/13/14 i el primer semestre de 2015 que es calcula en més d’un 40 %, apaivagat pels rendiments obtinguts en estar les reserves invertides en deute públic de l’Estat, que fins al juliol d’enguany  ha portat un rendiment superior al 5%. En la compareixença del mes d’abril davant de la comissió de seguiment del Pacte de Toledo, el secretari d’Estat  de la Seguretat Social es va mostrar satisfet  que en el primer trimestre de l’any el fons de reserva hagués tingut una revalorització en comparació a finals de desembre passat. Malgrat tot, i si es té en compte que des de fa uns mesos el rendiment del deute públic és negatiu, caldrà cercar noves fonts per tornar a poder omplir el Fons de Reserva.

En conseqüència,  el tema preocupa els governs i la clau de tot plegat es troba en la reactivació econòmica que permeti crear nous llocs de treball i cotitzacions més altes que les actuals. Un exemple:  en la comissió de control de què hem parlat, crec que va ser  la representant del PSOE que  va reconèixer la bondat de les inversions fetes amb els diners del Fons de Reserva, però va criticar els incentius en les cotitzacions i va assegurar que 320.000 altes de l’any 2010 proporcionaven uns ingressos de 1.900 milions d’euros, quan ara,  la mateixa quantitat,  només  en proporciona 300 milions. Com es pot veure, una diferencia abismal.

I les perspectives de reanimació econòmica no són massa de fiar si tenim en compte els pronòstics de l’FMI que deia que no hi ha perspectives de repunt  a curt termini i que l’estancament es perllongarà, ben bé,  fins per allà l’any 2020. Un quinquenni de mal passar. Sort per a tothom!

Martí Carreras i Ginjaume
Articulista
marticarrerasginjaume@gmail.com
http://marticarreras.blogspot.com
http://.facebook.com/marticarrerasginjaume
http://.twitter.com/marticarrerasgi