L'EDAT NO COMPTA

JUBILACIÓ I VOLUNTARIAT    

Des de fa uns quatre mesos torno a venir al Casal a jugar a billar. Vaig deixar de fer-ho fa més o menys 10 anys, crec el 2005, any en què vaig ésser nomenat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà com el seu representant en el Consell de la Gent Gran de Catalunya, càrrec que vaig deixar voluntàriament el maig del 2013, ja que des del començament de fer coses en organitzacions de suport a les persones grans, l’any 2003, quan és va fundar el Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, m’havia proposat deixar-ho  l’any en què en complís vuitanta. I així va ser. Aquest desembre passat també vaig deixar de ser president de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà i des del gener d’enguany no tinc cap responsabilitat en cap lloc.

Han estat una pila d’anys a primera línia, amb continus  viatges per la comarca i també a Girona i Barcelona per assistir a reunions dels  diferents consells o per anar a demanar als polítics de torn que ajudessin  les nostres organitzacions.

Feines totes totalment voluntàries i que m’han proporcionat aconseguir moltes amistats que d’altra manera no hagués conegut, dones i homes de gran vàlua que esmerçaven el temps de lleure per aconseguir un major benestar per a les persones grans.

Crec que ha valgut la pena i, per tant, animo les persones jubilades a formar part d’aquests grups de voluntaris. En una entrevista que em va fer el director del setmanari Empordà li vaig dir que jubilar-se només vol dir deixar de treballar cobrant, però que de cap manera volia dir deixar de fer coses. I n’hi  ha moltes per fer. Crec que els deu o dotze anys que van des de la jubilació, suposem als 65 anys, fins als 77/78 anys, sempre que la salut ho permeti, és una bona edat per fer altres coses, i asseguro que és totalment satisfactori.

Per tant, ara que estic, com dic en broma, jubilat de jubilat, dedicaré el meu temps a llegir i escriure i, de tant en tant, a jugar alguna partida de billar. Per cert, he de dir, que trobo molt a faltar alguns companys billaristes de l’etapa anterior que va des de l’any 1996 al 2005, especialment a l’amic Josep Ortega Ortiz  (e.p.d.) amb el qual ens havíem inventat una peculiar manera de jugar al billar: només marcàvem si fèiem tacades de cinc o més caramboles. Això ens obligava a jugar una mica de reunió i era molt divertit.

I també dedicaré temps a les visites als metges de l’ambulatori i de l’hospital. Que hi farem, coses de gent gran! Salut, amigues i amics.

Martí Carreras i Ginjaume
aprenent d'escriptor