dimarts, 7 d’octubre del 2014

VIST AMB BONS ULLS - Publicat al setmanari Empordà el 7 d'octubre de 2014

SETÈ CONGRÉS NACIONAL DE LA GENT GRAN

Per benvolença de la consellera de Benestar Social i Família, i a petició del Consell de la Gent Gran de Catalunya, he estat designat per participar com a Delegat en la jornada final del setè Congrés Nacional de la Gent Gran,  que tindrà lloc demà, 8 d’octubre,  al Món Sant Benet, a la comarca del Bages. En aquesta jornada es posarà punt final a molts mesos de treballs per confeccionar el contingut de les dues ponències, a més de redactar les conclusions  i el manifest  final. Serà el quart  congrés a qué assisteixo ( els altres van ser el 2002, el 2006 i el 2010) i és d’agrair que m’hi hagin convidat ja que actualment no tinc l’honor de representar la gent gran de la comarca, que per cert, he de dir que està molt ben representada pel senyor Jordi Cabezas i Llobet.
 En la confecció de les dues ponències hi ha participat molta gent. Es varen emplenar una bona quantitat de qüestionaris i més tard es van fer un munt d’esmenes, crec que gairebé un miler, fins  a arribar a la confecció definitiva,  que serà la que s’aprovarà en la jornada final. Ha estat un treball  exhaustiu, primer dels redactors de les ponències i, més tard, de totes les persones que hi han volgut intervenir fent modificacions, addicions o supressions. Una vegada més hem de felicitar  la gent gran pel seu gran esperit de cooperació i responsabilitat.
La ponència A, titulada “Persona, societat i benestar”, pretén revisar el desenvolupament actual de la societat catalana i els nivells de benestar de la població en general parant una atenció especial en les persones grans. El model de societat que hem conegut i la idea del benestar fonamentada en el benestar econòmic, s’ha esgotat. L’autoestima, un medi ambient favorable, les possibilitats reals de participació política i social seran factors que ara convindrà mesurar per veure els avenços de la humanitat. La ponència, molt extensa,  ja que consta de 21 pàgines i més de 700 línies, acaba amb la reproducció dels articles 21 al 30 de la Declaració universal dels drets humans, en els  que es diu: “Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics dels seu país, ja sigui directament, ja sigui per mitjà de representants elegits lliurement “.I també, que : “Tota persona té dret a prendre part  lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin”.

En resum, és una ponència en que es toquen tots i cadascun dels temes socials que tant preocupen  la ciutadania, sobr tot  ara que fa set anys  que la maleïda crisi ha fet aflorar les mancances dels sistemes tradicionals de desenvolupament.
La ponència B  porta per títol “La Catalunya del futur” i convida la societat en general a fer una mirada àmplia de les persones grans amb relació al país on vivim, com ens l’imaginem i, per tant, què estem disposats a construir juntament amb la resta dels nostres conciutadans. La ponència, que consta d’11 pàgines amb gairebé  400 línies, intenta prendre una postura sobre diferents temes que es consideren claus perquè el nostre país avanci per un camí que transformi un desideràtum en una realitat, des de la base del diàleg constructiu i acollidor dels diferents punts de vista i amb voluntat de fer possible l’apropament entre persones i els seus pensaments, tot posant en pràctica els valors del respecte i la confiança entre tots. Fa una explicació de l’escenari actual, del paper de les persones grans, dels pactes intergeneracionals i finalment acaba amb el que denomina la nova Catalunya i diu que ha ser “un país sobirà, democràtic, lliure, obert i acollidor, consolidador de pau, socialment just i culturalment avançat, vinculat estretament a la Unió Europea i a les institucions internacionals, que es relacioni i mantingui l’interès per aprendre de tots els altres països del món i, a la vegada, promogui, aporti i rebi intercanvis culturals, coneixements, interessos econòmics, solidaritat, col•laboració i equilibri amb les altres nacions”.
Amb l’aprovació d’aquesta dues ponències, les persones grans que vivim a Catalunya volem marcar a la Generalitat l’agenda política en matèria de gent gran durant els quatre anys que passen fins a la celebració del següent Congrés. I a més, en aquests quatre anys, el Consell de la Gent Gran de Catalunya farà un seguiment dels temes acordats per assegurar-ne  el compliment i el bon funcionament. I si no, denunciar-ho.

En resum, les persones grans hem estat, estem i estarem sempre al servei de la comunitat, perquè, tal com diu l’eslògan del Congrés:, “Junts podem”.

Martí Carreras i Ginjaume
President de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà