Publicat al setmanari Empordà el dia 6 de maig de 2014

ASSOCIACIÓ  D’AJUDA A MALALTS D’ALZHEIMER I FAMÍLIA

Encara que de malalts d’Alzheimer n’hi ha a totes les edats, és indubtable que la gran majoria són persones grans. És per això que, dins del grup d’articles destinat a parlar de les associacions figuerenques  que tenen cura de la gent gran, que vàrem començar el desembre passat, i que hem anat fent fins ara, amb l’excepció del mes passat, que el vam dedicar a parlar de llibres, avui parlarem de l’Associació d’Ajuda a Malalts d’Alzheimer  i Família.

Tot va començar l’any 1995 quan un grup de persones que tenien al seu càrrec familiars que patien aquesta malaltia varen decidir organitzar-se. Primerament, es reunien, per  manca de local social, al saló de plens de l’Ajuntament, al Casal de la Gent Gran o allà on bonament podien, fins que varen trobar un local de planta baixa al carrer de Santa Llogaia, on han estat fins la tardor del l’any passat, que es varen traslladar al carrer Pere III, exactament a la darrera casa del carrer i del municipi figuerenc, contigu al rec Susanna, que separa Figueres de Vilafant.
La  seu de la nova ubicació de l’Associació consta de 330 m2, més del triple de la del carrer Santa Llogaia i la utilitzen per un conveni subscrit amb l’Ajuntament de Figueres que té una vigència de trenta anys. Les depeses de construcció van anar a càrrec de l’Associació. És un espai esplèndid, amb sol tot el dia, ampli i molt còmode. Actualment,  hi atenen trenta persones i està obert de dos quarts de nou del matí fins a dos quarts de set de la tarda, en règim de centre de dia, és a dir, serveixen esmorzar, dinar i berenar. La intendència, en forma de càtering, corre a càrrec de l’Associació Altem.

El personal de que disposa és de vuit persones, entre administració i personal sanitari.
A hores d’ara són uns 320 els socis d’aquesta Associació, que paguen una quota anual de quaranta euros. Com que és una Associació sense ànim de lucre  i declarada d’Utilitat Pública, reben unes subvencions de diferents organismes públics, encapçalats pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, l’ICAS, l’Ajuntament, el Consell Comarcal, la Diputació, que, com tots sabem des que va esclatar la crisi, ja fa cinc anys, van retallant i també retardant el seu pagament. Els usuaris paguen una quantitat segons les hores que hi estan atesos.

A part del fet que les hores que els usuaris passen en el centre són un vertader pulmó d’aire fresc i de descans per als familiars, els malalts reben sessions d’estimulació cognitiva, gairebé personalitzada, en els diferents tallers ocupacionals que s’organitzen. Són distribuïts en petits grups, segons el grau de la seva malaltia. És important subratllar que cal estimular el malalt des dels primers símptomes a fi d’alentir el procés de la malaltia.

També cal remarcar que els familiars reben, una vegada al mes, recomanacions psicològiques d’informació, orientació i assessorament per poder atendre més bé  la persona malalta. Per poder fer ús dels serveis cal un certificat mèdic del neuròleg que hagi visitat el malalt.

Envellir, com tots sabem, no és cap malaltia, però és indubtable que el pas dels anys provoca patologies a granel. Una d’elles són les malalties del cervell, petites demències, que s’ha de procurar afrontar com més aviat millor i de la millor manera. L’augment de l’esperança de vida provoca que aquests desafinaments vagin augmentant any rere any. Es calcula que en uns trenta-cinc anys, sobre el mític 2050, el nombre de persones amb ’Alzheimer en tot el món serà de més de 45 milions, i també que una de cada dues persones de més de vuitanta-cinc anys patirà la malaltia.

Amb aquest panorama és bo saber que a l’Alt Empordà disposem de l’Associació de  què  hem parlat avui. Com solem fer sempre, volem agrair a les persones responsables i que dirigeixen l’establiment  la delicadesa amb que tracten els malalts, i ja sabem que  no sempre és fàcil tractar amb persones grans o amb patologies. Per tant, moltes gràcies per la seva dedicació i per molts anys.

PD. En l’article del mes passat que parlava dels llibres que més m’havien agradat, al citar el  Set cents anys de l’hospital de Figueres, vaig ometre involuntàriament citar que dos dels principals autors dels textos són els figuerencs Inés Padrosa Gorgot i Antoni Egea Codina. Doncs, perquè quedi constància aquí queda dit.

Marti Carreras Ginjaume
President de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà