Comentari Politnómic (político - económic)

ELS PREMIS CULINARIS I LA GANA                                                                         Setmana 19

Ja fa temps que em volta pel cap i encara que no sigui políticament correcte, ho he dir. A mi, que un restaurant gironí  l’any passat hagués estat escollit per una revista anglesa com el millor restaurant del món, que aquest any sigui el segon i, anys enrere, fos un altre de l’Empordà, em sembla molt bé per la repercussió turística que això representa per a aquesta terra nostra. Però trobo que donar-li tanta i tanta importància en els mitjans de comunicació, sobretot en un temps qué es va allargant de crisi profunda i en que tantes i tantes famílies passen gana, ho trobo exagerat en grau superlatiu. Les matèries que utilitzen aquests grans cuiners per fer les seves sofisticades viandes, a preus prohibitius per a la majoria de mortals, són les que necessiten moltes persones per posar-se alguna cosa a la boca i apaivagar el rau-rau de la gana. Crec que una cosa tan important com és l’alimentació hauria de tractar-se de forma més adequada. Anar a un d’aquests famosos restaurants, en qué per aconseguir ser-hi admès han de passar mesos o anys ja no és anar a recuperar forces a través dels aliments, sinó assistir a un espectacle culinari a preus escandalosos. I no exagero gens ni mica, i si no mireu el projecte presentat a la Berlinale anomenat “Somni”. Una sèrie de plats acompanyats de música d’òpera.

Encara que algú em titlli de demagògic, segurament una música tapa l'altra dels budells de la pobre gent que fa cua a les portes dels Bancs dels Aliments. Vivim en un món completament esquizofrènic i cal una regeneració total dels valors que s’han perdut. Les diferències entre els poderosos i els desemparats són massa profundes.