Que una cosa va lligada amb l’altra és indubtable i n'hem tingut proves, sobretot l’estiu del 2012, amb el rescat de diversos països europeus, moltes vegades en contra de la seva voluntat. Però els fets són tossuts.
Aquesta setmana passada s’ha sabut la fallida de la cooperativa Mondragon, possiblement la més importat de l’Estat espanyol. I està força malament l’altra gran cooperativa basca, Eroski. Fins ara semblava que aquest sistema estava a recés dels disbarats ocorreguts en l’altre sistema tradicional, el de les societats anònimes, cotitzant o sense cotitzar al mercat borsari. Però es veu que no. Quan toquen bastos n’hi ha per a tothom. Per cert, el sistema cooperatiu és el que defensen l’economista Arcadi Oliveres i la monja Teresa Forcades.
Quan a la política destaco la insurrecció del barri de Gamonal a Burgos, que ha tingut repercussions en altres capitals espanyoles, inclosa Barcelona. El que ha estranyat és que la segona ciutat de Castella i Lleó és un lloc dominat pel PP des de l’adveniment de la democràcia, cosa que significa que la gent està tipa de la gran desconnexió entre els que manen i els que han d'obeir.
Per acabar, fa pocs dies circulava per les xarxes socials que el preu del dinar per als nens i nenes a l’escola era de 5,5 € i el dinar al Congrés de Diputats per a “sus señorias" era de 3,35 €. Si és veritat, una més. Fins quan?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada