CONSELL DE LA GENT GRAN DE CATALUNYA
El 13 de juny passat vaig assistir al Ple del Consell de la Gent Gran de Catalunya. Era el meu darrer plenari i hi vaig anar acompanyat del meu successor, el senyor Jordi Cabezas i Llobet, precisament la mateixa persona que vuit anys enrere havia signat, com a president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el meu nomenament.
L’ordre del dia estava atapeïda de temes importants, com ara el ple de l’experiència del proper mes d’octubre i el començament de la preparació del Setè Congrés Nacional de la Gent Gran que tindrà lloc el proper 2014. Es va aprovar que el dia de la proclamació de les conclusions i de la lectura del manifest sigui l’1 d’octubre, que fa anys l’ONU va declarar com a Dia Internacional de la Gent Gran, cosa que vaig trobar molt encertada.
Els companys i companyes de la comissió executiva ens van dir que aquesta vegada l’organització total del Congrés aniria a càrrec del Consell de la Gent Gran i que no tindríem l’ajut d’altres organismes externs, com havia passat en edicions anteriors, quan recordo fins i tot que les ponències les havia redactat la Fundació UdG. Els temps d’austeritat que estem vivim així ho aconsellen i, a més a més, és el que havíem demanat feia temps. Naturalment amb l’ajuda indispensable del Departament de Benestar Social i la Secretaria de Família.
També em va agradar molt que es demanés que les persones que havien entrat darrerament s’apuntessin a les comissions de treball que han de formalitzar les tres ponències. Persones amb idees noves, més ben preparades, ja que generalment són més joves, amb empenta i ganes de fer coses. Per exemple, el meu successor té catorze anys menys que un servidor i amb una experiència reconeguda. I, per tant, crec que ha d’aportar grans beneficis tant al Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, que també necessita un rejoveniment, com per les aportacions que por fer al Consell de la Gent Gran de Catalunya. Per començar ja es va presentar com a voluntari d’una de les ponències del Ple de l’experiència d’enguany, que, com sabeu, es fa al Parlament de Catalunya, i en el qual la gent gran exposa als portaveus dels partits polítics les seves reivindicacions. Si sempre havien estat importants aquestes trobades, pensem que en les circumstàncies socials, econòmiques i polítiques actuals, encara ho són més.
En resum, he de dir que vaig sortir satisfet del meu darrer plenari. Han estat vuit anys en que he procurat ajudar en la mesura de les meves possibilitats i coneixements. Durant aquest temps he conegut persones totalment entregades a la tasca de millorar la vida de les persones grans. He vist governs de diferents signes polítics i, en general, puc dir que totes les persones que han passat per la Conselleria de Benestar Social han procurat fer les coses de la millor manera possible. I els funcionaris del departament sempre han treballat amb ganes, colze a colze amb la gent gran. Si no s’han aconseguit més coses, és perquè no ha pogut ser. No per manca d’interès, ni per altres motius.
Temps difícils, estretors de tota mena, cal afinar bé i no errar els trets per evitar malgastar els minsos recursos que encara podem tenir. Portem gairebé sis anys de crisi i moltes persones grans han hagut d’entrar a la lluita diària per ajudar els seus fills, ja emancipats, i els seus néts, que, malgrat els estudis que tenen, pateixen per trobar un lloc de treball. Però com aquests articles estan fets amb bons ulls estem segurs que vindran temps millors.
Deixo per al final l’eslògan del Congrés, proposat per la companya Mercè Mas, la nostra representant al Consejo Estatal de las Personas Mayores de Madrid. Diu així:
“El futur que volem, i com volem arribar-hi•”
Martí Carreras i Ginjaume
President Associació Cultural Gent Gran de l’Alt Empordà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada