Deixant a part la massacre de gent innocent en la guerra de Síria, perquè, sense que serveixi de justificació, ja sabem que a les guerres es fan bestialitats a manta, les notícies que més m’han impactat aquest agost passat han estat la mort de persones a causa de les seves condicions de treball. La darrera, el suïcidi del cap financer d’una important companyia suïssa d’assegurances, i que ha comportat la dimissió ipso facto del director general de l’empresa, que, segons sembla, apareix citat en la carta que va deixar escrita el suïcida.
Dies enrere va morir per estrès un jove becari alemany, empleat d'una gran entitat bancària londinenca, després d’unes duríssimes jornades de treball de més de 72 hores sense descans. No estan tan lluny les morts, també per suïcidi, d’empleats d'una popular empresa francesa del ram de l’automòbil. I fa poques setmanes ens van ensenyar per Tv3 les condicions de treball d’un nombrós grup de xinesos en una grandiosa factoria. Des de la Bíblia ja sabíem que l’errada de l’Eva en menjar-se la poma ens condemnava per sempre més a treballar, però penso que hem arribat a uns extrems que el tan anhelat lloc de treball, per altra banda tan necessari per anar vivint, ens condemna a un malestar psíquic i físic que molts no poden tolerar.
Caldrà reflexionar seriosament per trobar la mesura justa, que com deia el poeta, “ens eixugui l’herba i no ens espolsi el blat”. Bona feina, els que en tingueu i, amb calma, per favor. Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada