EL FUTUR DE LES PENSIONS (I)
Tal com ja vaig comentar en un dels darrers escrits de la sèrie “Les persones grans i el segle XXI” he estat llegint el llibre de Nicholas Barr i Peter Diamond, professors d’economia, editat per El Hombre del Tres i titulat La reforma necesaria, el futuro de las pensiones que és una excel•lent guia per entendre els reptes que s’acosten.
Intentar, encara que sigui mínimament, resumir en un parell d’articles el contingut del llibre es tasca per a mi gairebé inabastable. Per tant, intentaré transcriure el que n’he tret de les quasi quatre-centes pàgines de contingut dens i, a vegades, feixuc.
Començaré per dir que els autors fan una presentació de l’edició en castellà dient que és un llibre que tracta sobre el disseny dels sistemes de pensions i que la seva intenció no és proporcionar respostes sinó facilitar elements d’anàlisi als lectors perquè puguin formar els seus propis punts de vista, i la conclusió a què arriben en aquest pròleg és que no hi ha un únic model que sigui el millor per a tots els països. El disseny del sistema de pensions persegueix múltiples objectius i enfronta nombroses restriccions, que poden ser pressupostàries, polítiques i de la pròpia història del país. No hi ha un sistema millor perquè si la ponderació que es dóna als diversos objectius, els patrons i les restriccions difereixen, el sistema òptim normalment serà diferent també. Les qüestions examinades en bona part són també aplicables a altres parts de l’estat del benestar i, per tant, l’anàlisi que presenta el llibre pot ser rellevant per a altres àrees.
El llibre consta d’onze capítols, com ara: Antecedents, Elements bàsics de l’economia de pensions, Pensions i mercat laboral, Finançament i capitalització, Redistribució i repartiment de riscos, Gènere i família, Posada en pràctica del sistema de pensions, Diversitat internacional i canvis des de 1950, Sistemes de pensions en diferents països, Sota la lupa, la reforma de les pensions a Xile i Xina i Principis i ensenyament per a la política. En aquest darrer hi ha una part final subtitulada “ conclusions “ a la qual em referiré en l’article del proper mes.
Els països examinats són: Argentina, Xile, la Xina, els Països Baixos, Nova Zelanda, Polònia, Singapur, Suècia, el Regne Unit i Estats Units, quatre dels quals són d’Europa, tres d’América, dos d’Àsia i un d’Oceania. Capítol especial per a Xile i la Xina ja que tots dos varen protagonitzar una important reforma del sistema de pensions, que en el cas de Xile va consistir, ni més ni menys, que passar del sistema de repartiment al de capitalització, amb múltiples variants del que entenem nosaltres per capitalització.
També consta d’una sèrie de figures i taules per a fer comparacions entre diversos temes i països i em va cridar l’atenció una taula de l’any de reconeixement del dret a vot de les dones. Aquest dret a Espanya és va assolir l’any 1930, igual que a Portugal, i abans que a França (1931) el Japó (1944) Itàlia (1945) o a Suïssa (1971). Aclareix que aquestes dates no representen necessàriament la data de ple dret al sufragi i que en alguns països les dones varen tenir restriccions addicionals, com una edat mínima de vot posterior a la dels homes. I que el dret a votar no sempre incloïa el dret a ser elegit.
Abans d’acabar per avui, només vull dir que el tema de les pensions és un dels més importants a què s’enfronten els estats, sobretot els d’Europa, amb una població envellida i amb una taxa de natalitat molt baixa. I que s’hauran de trobar solucions que, naturalment, siguin diferents de les que proposava el ministre de Finances del Japó, que comminava a morir-se a la gent gran que ja no podia valer-se per si mateixa.
Una de les proves d’una societat justa és l’estàndard de vida de la gent gran, especialment de la més pobra. I aquí s’hauran de fer esforços econòmics importants. Penso que si totes les nacions fessin un pacte de no agressió, molts dels recursos destinats a armaments i a polítiques de defensa podrien anar a l’estat del benestar. És una utopia?
Martí Carreras Ginjaume
President Associació Cultural Gent Gran Alt Empordà
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada