MISCEL•LÀNIA DE COSES QUE PASSEN (V)
Segons va publicar La Vanguardia, el 7 de setembre de l’any passat va morir l’home que estava considerat el més vell de Rússia. Es deia Magomed Labazànov i va néixer l’1 de maig de 1890 a la població de Gadiri, que llavors pertanyia a l’imperi rus. Per tant, entre el dia del seu naixement i el de la seva mort varen transcórrer 122 anys i 130 dies. Per poc més d’un mes no ha batut el rècord absolut de dies viscuts, que continua en poder de la francesa Jeanne Louise Calment que va viure 122 anys i 164 dies.
Puntualitza la notícia que la data de naixement és la que consta en el seu passaport intern, una espècie de DNI, però que no s’ha pogut verificar amb una partida de naixement que mai no va existir.
Com la majoria de les persones que viuen molts anys, havia manifestat que “bevia llet i menjava productes làctics i verdures de l’horta que ell mateix conreava.” I que “a més de l’alimentació i la vida activa, aquesta longevitat era deguda a l’aire de les muntanyes”.
En el mateix mitjà de comunicació, i un dia més tard, també es feia saber que el mateix 7 de setembre havia mort l’home més longeu d’Europa, l’espanyol Francisco Fernández, conegut com Quico, que vivia a Pinilla de la Valdería (León), localitat on també havia nascut el 24 de juliol de 1901.
Sembla curiós que el primer no sigui considerat també el més longeu d’Europa havent nascut i viscut a Rússia. O és que la república del Daguestan no es considera d’Europa?
----------------------------------
Segons es publica al web del Grup d’Investigació Gerontològic de Los Angeles (EUA), desprès que el 4 de desembre passat morís la nord-americana Besse Cooper, a l’edat de 116 anys i 100 dies, la persona de més edat seria l’italiana resident al EUA Dina Manfredini, nascuda el 4 d’abril de 1897, seguida del japonès Jiroemou Kamura, nascut quinze dies més tard, és a dir el 19 d’abril de 1897. En una llista de les persones de més de 110 anys figuren seixanta-una dones i només quatre homes.
------------------------------------------
Quant a l’Alt Empordà, concretament el 29 d’agost, va morir a casa nostra, a Figueres, la Sra. Dolors Pacreu i Ferraró, la senyora Lola de la Fonda Armendares, vídua del senyor Miquel Armendares i Boer, a l’edat de 107 anys. A pocs dies de fer-ne 108, ja que havia nascut a Vila-sacra el 16.09.1904. Vaig tenir el plaer d’assistir al reportatge que li va fer el setmanari L’Empordà el mes de setembre de 2010, amb motiu del seu 106 aniversari, a l’Asil Vilallonga, el seu hotel, com deia ella, i vaig poder comprovar el seu bon estat de salut psíquic i físic, molt ben atesa, com totes les persones que resideixen a l’asil. Descansi en pau, la senyora Lola.
De ben segur que és la persona de més edat enterrada al cementiri municipal de Figueres. No així l’Alt Empordà, ja que l’any 2008 van enterrar al cementiri de Portbou una senyora de 111 anys, que, curiosament, també es deia Dolors
En aquest rànquing de persones més longeves de la comarca empordanesa, trobem que en aquest període del segle XXI, és a dir, des de 2001 fins a 2012, el total de persones que han arribat als 100 anys i els han superat són setanta-tres, amb majoria absoluta, cinquanta-sis, de dones, i només disset homes.
Actualment a la ciutat de Figueres (fins el dia 27 de desembre) hi viuen 16 persones que tenen 100 anys o més, de les quals sis són del sexe masculí i deu del femení. La persona de més edat és una senyora de 107 anys, seguida de dos senyors, un de 106 i un altre de 105, i una senyora de 104 anys. Curiosament, no n’hi cap de 103, però de 102 n’hi ha sis, quatre senyors i dues senyores. Les sis restants, tres de 101 i tres de 100 són totes senyores.
Sembla doncs que a l’Alt Empordà, concretament a Figueres, si pot fer una llarga vida probablement gràcies al vent de tramuntana, que s’emporta les malalties i purifica l’ambient, encara que, a vegades, sigui una mica empipador. O potser com ens deia el catedràtic Joan Manel Soldevilla és perquè “Figueres (sigui) possiblement la ciutat més estranya del món”.
Ja que he fet esment del vent de tramuntana, no puc deixar de dir que l’actual emplaçament del monument que li hem dedicat no agrada a una gran majoria de figuerencs i figuerenques. Alguna cosa hi haurem de fer, no? Parlarem amb l’Ajuntament i de ben segur que trobarem una solució que sigui satisfactòria per a tothom.
Amables lectors/es els desitjo que puguin arribar a aquests edats amb bona salut. Així sia.
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada