L'EDAT NO COMPTE!.....O SI? Setmana 22 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia XXVI                                Les Eugassades

La vintisisena gràcia de l’Empordà són les eugassades que pasturen per les closes de la plana de Castelló i les que baten els blats i els ordis en les eres cap a les roentes diades d’istiu. El majoral que empunya les regnes sembla un lluitador dels jocs olímpics. Armada la destra del fuet per a tocar les bèsties que frisen a punt de desbocar-se en folla carrera. Aixís que’s lleva la brisa i el sol fa tornar com de vidre els brins de palla, les garbes són posades dretes a l’era, enhastades les espigues cap el cel. Jo no sé si heu l’espectacle de més noble arrogància. Al crit del majoral l’eugassada salta furiosament damunt  de les garbes i ell i elles s’enfonzen a ran de pit en aquella mar d’or trempestejada. Allí haurieu de veure el puny heraclià de l’eugasser i el seu enginy dominador per a girar com el fuell d’una roda que mou el pern d’ací i d’allà, sense que les besties trotin mai fora la palla que cruix sota els seus peus. El boll s’esventa arremolinat per la brisa, con fumera d’incens damunt de l’ara, i a tots els esperits se’ls encomana una alegria cordial. Les gallines han deixat la porxada i piquen els grans que s’escampen part d’allà de l’era; les oques verdaixes si gosessin prou s’acostarien  enllepolides  per aquella abundor daurada, en lloc de cloquejar d’un tros lluny. Tothom crida i treballa sense cap desfici: el pagès venta el blat abans d’ensacar-lo a les paneres: els jornalers apilen i arramben la palla o traginen més garbes o aparten el blat amb l’escombra de bruc. I mentrestant les eugues, sempre menades amb puny segur pel majoral, troten cada cop més llassades per la fadiga, lluentes de suor sota les flames del sol d’istiu. La mainada salta i es revolca en la pallissa.