BUTLLETÍ APLEC DE LA SARDANA 2012 - SARDANES I GENT GRAN

Com segurament molts de vostès ja saben, l’any actual ha estat designat per la Unió Europea com l’Any de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. El fonament d’aquesta menció s’ha fet per sensibilitzar la societat sobre la importància del valor d’envellir amb activitat, divulgar i incentivar la transferència de coneixements i experiències entre la gent gran i les altres generacions més joves.

També, en l’exposició de motius es fa esment a les darreres dades de l’Eurostat, que indicaven que Europa tindria, l’any 2060, dues persones en edat de treballar per cada persona més gran de 65 anys, mentre que la proporció actual és de quatre per una, i que a partir del 2012 la població europea en edat de treballar començarà a minvar i les persones majors de 65 anys augmentaran a raó de 2 milions per any.

Atenent  totes aquestes dades, la Unió Europea pretén que es promoguin les condicions perquè aquestes generacions segueixin més anys dintre del mercat laboral i es mantinguin sanes, actives i autònomes el màxim de temps possible i, a més a més, que l’envelliment demogràfic no es vegi només com un pes sobre el sistema de pensions o els serveis d’atenció, sinó també com una oportunitat pel que fa a les contribucions que la gent gran pot fer a la societat i a l’economia.

Fins aquí, si hi heu arribat, pensareu què té a veure tot això amb el món de les sardanes. Intentaré explicar-ho tan bé com pugui. Des de fa alguns anys, potser ja massa anys, les ballades de sardanes les freqüenten, no en exclusiva, però sí majoritàriament , persones grans, moltes ja jubilades o en el tram de la vida en què els  manquen pocs anys per ser-ho. Costa de trobar en les ballades i els aplecs persones joves. Naturalment que n’hi ha, encara que no abunden. Altra cosa són les colles sardanistes que assisteixen als concursos, en què la proporció entre grans i joves s’inverteix en clara posició majoritària de persones joves.

Vet aquí, doncs, que ballar sardanes és, primordialment, cosa de persones grans. Hi he de dir que entra plenament en  les activitats que ajuden a envellir activament. Una ballada de sardanes dura, entre “pitos i flautes”, unes dues horetes, en què el cos es belluga en una mena de gimnàstica suau que ens fa moure compassadament braços i cames, saltant, els que poden, amb més o menys agilitat i empenta. Un bon exercici que, de ben segur, si no fossin les sardanes no practicaríem. Per tant, l’exercici físic ja el tenim assegurat.

Però, això no és tot. Seria bo, els que no en saben, que aprenguessin a comptar els compassos i a repartir-los. D’aquesta manera,  també farien exercitar la ment amb els beneficis psíquics que comporta aquesta mena d’activitat. I ja saben la dita,  ment sana, cos sa. I a més farien honor a la seva catalanitat i a la dita que diu que som tan estalviadors, que, fins i tot, ballant comptem. Sí, ja sé que fora de Catalunya ens diuen garrepes, però no tenen cap escrúpol en aprofitar-se de la nostra solidaritat i dels nostres estalvis.

Per anar acabant, ens mancaria que les persones grans intentéssim, entre tots, anar portant a ballar sardanes  les noves generacions. No és que temi que el món de les sardanes se’n vagi en orris per manca de balladors. No, no és això, però caldria avesar els joves a ballar més sardanes. Potser, no ho sé, les persones nouvingudes podrien trobar en la nostra dansa nacional (encara que oficialment no ho sigui, jo la hi considero ) una manera d’integració, que bona falta fa. Penso que seria una qüestió que mereixeria un estudi seriós,  que jo, personalment, no em veig capacitat per fer. Crec que al món casteller els ha donat molt bon resultat.

També caldria que quan alguna persona, jove o infant, es vol posar en una rotllana sense saber-ne, no arruféssim el nas en senyal d’enuig, com volent dir, “què carai hi fa aquest o aquesta aquí ara”. Ja sé que a vegades pot ser molest, però si ens convé augmentar la “clientela” és preceptiu tractar-la afectuosament. En cas contrari no hi tornaran i serà un “client” que haurem perdut.

Bé, ho deixarem aquí. Recordeu, però, tant els que ja sou grans com els que encara no ho sou del tot, que envellir activament és una bona manera de fer anys. I ballar sardanes és una forma adequada i catalana de fer-ho. Molt bon aplec a tothom!


                                              Martí  Carreras i Ginjaume
                                              Vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya
                                              Soci  del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres