Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar
Gràcia IX El Golf de Roses
La novena gràcia de l’Empordà és el golf de Roses. La terra va atraure un dia les ones de la mar a la seva falda, i ara la mar hi està tant bé i et troba tant bella, graciosa plana empordanesa, que no s’en vol tornar. De l’una banda rompen les aigües contra la roca dura i el ressó musical de la seva lluita evoca la divina memòria d’Orfeu; en l’altre punta entra la mar en els replegs de la muntanya, i damunt de la conca encoixinada d’algues, crea la meravella de les cavorques i cobaumes, i aquella més esplèndida de la Cova de les Cambres que al llevar-se el sol s’omple de lluminoses harmonies. El nostre poeta nacional va cantar-nos de Roses les seves gràcies de sirena; les dunes de la platja són com muntanyes que van de camí. Si al cap dels segles els dos bergants que besunyen per omplir el golf acaben per foragitar-lo de la teva falda, plana gentil de l’Empordà, el mar llatí et trobarà d’anyor, com el desterrat la pàtria llunyana.
---------------------------------------
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada