Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar
Gràcia VIII La Tradició Clàssica
La vuitena gràcia de l’Empordà és la intensa vitalitat de la seva tradició clàssica. Els grecs de Rodas i d’Empórias han estès les seves colònies per tota la plana i aixís , en l’ànima empordanesa, per la claretat de la concepció, per l’harmonia arquitectònica de la forma, per la lògica del pensament i pel realisme en l’interpretació de l’art i de la vida, hi ha el llevat d’aquell equilibrat humanisme que va manifestar-se noblement en els Diàlegs de Plató i en les estàtues de Praxitel. Com en altres temps de Roma, l’organització del treball agrícola fa persistir les Viles tot a l’entorn de la Ciutat, amb la que constitueixen una sola economia rural. Ha desaparegut l’antic dominus i el dret romà s’ha entreviat d’influències cristianes. Lo que foren antigament nuclis servils són avui glebes de famílies alliberades, mes de segur que la divisió territorial econòmica no ha canviat i que són les mateixes agrupacions romanes les que al cap de dos mil anys segueixen menant els camps a Vilasacra, Vilafant i Vilatenim, a Vilabertran, Vilarig i Vilacolum, a Viladomat, Vilamalla i Vilamaniscle, a Vilanant, Vilamacolum i Vilajuiga, a Vilademires, Vilahur, Vilarrobau i Vilopriu. ¿No serien fins alguns noms d’aquestes viles deformació del que antigament varen pendre de la família de llur patró?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada