dilluns, 26 de desembre del 2011

L'EDAT NO COMPTE!...O SI?

Setmana 52 LES GRÀCIES DE L’EMPORDÀ

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919.
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia IV Empòrias la grega

La quarta gràcia de l’Empordà que li dóna la glòria del més noble llinatge és Empòrias la grega, per on la sang i la cultura de Fócida devingueren la sal de la nació Indiketa. Ja en temps de Titus Livi les tres ciutats tancades a dins del clos de les muralles, la grega, la dels fills del país i la romana, que hi fondà César, no eren més que una sola metròpoli que escampava terres endins la civilisació mediterrània. Quan els normands acabaren la destrucció de la ciutat, aquesta havia ja emmotllat per sempre l’estructura espiritual d’un poble. D’aquelles “nationem rebellantem magis temere, quam constanter bellantem” que hi havia trobat Porcius Cató, dels nadius “tam ferae et bellicosae genti”contra qui s’havien defensat els foceus per una muralla de quatre cents peus de circuit, no en restava memòria. Mentres que avui encara, regirant la terra, es troven les muralles i han pogut redressar-se les columnes dels porxos i les ares dels temples, grises de les darreres cendres, i les estàtues dels déus. ¿Com ho diria? No sols es troben ànfores en la mar i pedres paganes en les creus, màquines de guerra i mosaics i sepulcres i joies d’or i fins els cubículs de les cortisanes davall les sorres del golf, mes us dic ben verament que si avui podíem cavar en l’ànima d’un empordanès, hi trobaríem relliquies sentimentals qui li pervenen de la Grècia i de la Roma antigues