L'EDAT NO COMPTE!....O SI? Setmana 50 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia II La Ciutat
La segona gràcia de l’Empordà és la ciutat: de la mar, del pla i de la muntanya tots els camins hi porten, com en el cos de l’home totes les venes van o venen del cor. La ciutat com en el temps de Roma, és aquí el lloc on es consagren els actes de la vida civil. L’empordanès agrícola dorm a la vora de l’iglèsia rural, on el cristianisme a servat la tradició dels deus llars; mes quan he de vendre els fruits de la terra o ha de comprar les eines de treball, cerca en la ciutat l’abundor dels mercats o de les fires, on el blat vessa de les mesures com una pluja d’or. Aquí venen els pares a contractar els pactes nupcials de les famílies noves, aquí cerca l’home el dolç mareig de la plebs marxanta que crida i atrau, riu i gesticula en la bonança de les més pacífiques victòries A la tarda tornaran les corrues malincóniques a amainar amb recança devès la solitud de les ribes adormides al camp; però mentrestant l’empordanès viu aquí les seves hores de ciutadà, en els hostals i els espectacles públics, en els cafès i en les vies d’on es lleva el rebombori humà, i pacta davant el depositari de la fe pública, i proveeix de tot el bé de Déu de les delícies exòtiques, i recull noves del món, espurnes de cultura, esperances de vida nova, llavors per a la sembra i resplendor.