VIST AMB BONS ULLS - Publicat al setmanari Empordà el dia 2 de desembre del 2014

FI D’ETAPA

El passat 26 de novembre l’assemblea de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà va aprovar  la nova junta directiva encapçalada pel senyor Ricard  Pey i Bosch, que serà el nou president a partir del dia 1 de gener de 2015.

Així doncs, a final de mes deixaré de tenir la meva darrera responsabilitat en entitats de suport a les persones grans. Hauran estat tretze anys, des d’aquell ja llunyà  2002 en què la Dolors Julià, responsable  aleshores del Club Sant Jordi, ara Espai Social  Fundació Catalunya-La Pedrera, ens va designar a en Paco Ullastre (e.p.d.) i a mi com a representants del Club en el Consell Comarcal. De seguida vaig  formar  part del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà i, més tard, del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Figueres, del Consell Territorial de la Gent Gran de la demarcació de Girona i del Consell de la Gent Gran de Catalunya, de la Generalitat. I l’any 2006 es va formalitzat l’Associació de la qual ara causaré baixa com a president.

Al llarg de tot aquest temps he procurat participar en totes les iniciatives que poguessin afavorir el benestar de les persones grans, algunes vegades amb èxit i en d’altres no tant. Quan l’any 2012 l’Ajuntament de Figueres em va fer l’honor de concedir-me la Fulla de Figuera de Plata ja vaig manifestar que la feina cal agrair-la a tots els membres dels consells  dels quals he format part. I ara repeteixo que una persona sola poques coses pot fer. L’època en què vivim exigeix el treball en equip. Mai més ben dit,  la unió fa la força.

En tots els llocs en què he estat he procurat fer amics i puc dir que n’he trobat i de molt bons. Són tants, que m’abstinc d’esmentar-los per por de deixar-me’n algun. Només faré una excepció: en Josep Maria Bosch i Pelegrí d’Arbúcies (e.p.d.) que va ser vicepresident segon del Consell de la Gent Gran de Catalunya. Des del primer dia vaig entrar a formar part de l’ens, per cert en substitució d’en Narcís Oliveres i Terrades, doctor en dret i exconseller de la Generalitat, una mica aclaparat per la responsabilitat que em queia sobre les espatlles. Ell es va posar a la meva disposició i em va ensenyar tots els ets i uts del Consell. Aquells viatges de tornada del plens que fèiem en tren de Barcelona fins a Sant Celoni, on baixava per anar cap a Arbúcies, en companyia d’en Salvador Tixis de Girona, van ser memorables. Que en vaig aprendre de coses amb ell! Mai oblidaré que a petició d’en Santi Vila, aleshores alcalde de Figueres, va venir per entregar-me la Fulla de Figuera de Plata, quan ja estava una mica tocat per la malaltia que se’l va emportar.
Han estat uns anys plens d’activitats. Considero que, en general, la gent gran viu més bé  ara que en temps passats. Però encara hi ha moltes mancances i molt feina per fer. El meu successor al CGGCat, en Jordi Cabezas i Llobet, jove i amb empenta, representa l’Alt Empordà. I va demostrar en el recent Congrés del passat octubre al Món San Benet, que ho fa amb nota.  La comarca hi ha guanyat.
Com també considero que hi guanyarà l’Associació amb en Ricard Pey. És dinàmic, té ganes de treballar i té set anys menys que jo. I a aquestes altures set anys són molts anys.

Algunes persones em deien per què no continuava uns anys més. No, a partir dels vuitanta, estar al capdavant de qualsevol entitat és feixuc. La salut se’n ressent  i, a més a més, he considerat sempre que cal renovar i no empoltronir-se en els llocs. Cal gent nova i noves idees. Amb el pas del temps et vas adotzenant, tot et va bé i no hi ha innovacions.

Naturalment que quedo a disposició de qui calgui  per a qualsevol cosa en que pugui ser útil, en intervencions puntuals per a un determinat fi, però sense el neguit de ser al capdavant.
No vull deixar de manifestar que durant tots aquests anys he parlat en públic en moltes ocasions i he escrit diversos articles d’opinió i que mai, des de cap administració pública, Ajuntament, Consell Comarcal, Generalitat de Catalunya, s’ha m’ha fet cap mena d’insinuació sobre el que podia o no podia dir. La llibertat ha estat absoluta i els agreixo la confiança que m’han dispensat.

El dia 17 de desembre a les cinc de la tarda en el transcurs d’una festa que farem l’Associació en l’antic Club Sant Jordi m’acomiadaré. Allà vaig començar i allà acabaré. Qui vulgui venir hi està convidat.

Pel que fa als meus escrits en aquest setmanari, els continuaré fent, mentre estigui en condicions de fer-ho, i, naturalment, sempre que la direcció ho permeti.

Que passeu unes bones festes nadalenques i que el proper 2015 es facin realitat els vostres desitjos. Fins el proper mes... i any.

Martí Carreras i Ginjaume
President de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà.