dilluns, 13 de febrer del 2012

l'EDAT NO COMPTE1....O SI? Setmana 7 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia XI Les Flaones de Perelada

La onzena de les gràcies de l’Empordà són les flaones de Perelada. Es coneix que quan el meu pare era infant, encara feien a Perelada les flaones més exquisides de menjar. I com que sempre n’havia sentit a parlar a casa tant delitosament, quan vaig anar per primera vegada a la vila senyorial dels Rocaberti em dalia per tastar-les. ¿Més ai! Que allí no més em mostraren el Palau, la Biblioteca, el claustre romànic del convent. ¿I les flaones? preguntava jo. Però per més que vaig preguntar-ho, ni d’on les fan, ni d’on les venen m’en van saber donar raó ningú. Heu’s aquí com per a mi les flaones de Perelada han vingut a ser una ambrosia incomparable, perquè no hi res tant dolç com la recança de la relíquia perduda. Cada terra té les seves llaminadures, relíquies venturoses de les festes tradicionals, postres pageses que l’home expatriat espera amb alegria, perquè li porten l’agre sentor ingènua i humil de les coses que enyora. I per damunt de totes les coses que m’arriben de l’Empordà, la més dolça expressió i el més feliç compendi d’elles, són aquests flaones de Perelada, que no he pogut tastar, com d’ençà que els déus pagans no van per la terra ningú a tornar a saborejar la seva incomparable ambrosia.

1 comentari:

Jordi ha dit...

No son com fa 50 anys pero deu ni do les flaones de can Fabrega , al carrer nou a Figueres .