dimarts, 2 d’agost del 2011

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat al setmanari Empordà del dia 16 d'agost del 2011

JA LA BALLEM!

Farà dues setmanes que han estat aprovats al Parlament de Catalunya els pressupostos de la Generalitat per l’any 2011 que venen amb les anunciades retallades que la situació actual de l’economia del país requereix.

En hi posem de la manera que vulguem, no queda altra solució que complir les directrius europees. O rebaixem el deute fins al límits que ens han dit, o tindrem el perill de que hàgim de demanar socors amb les nefastes conseqüències que hem vist a Irlanda, Portugal o Grècia. Aquesta vegada va seriosament. No hi ha cap economia mundial que resisteixi un augment del deute que ha passat, en cinc anys, del 2006 al 2010, ambdós inclosos, de 14 mil milions a prop dels 32 mil milions, i amb una previsió per l’actual 2011 de 37 ½ mil milions d’euros.

El Departament de Benestar Social i Família té un pressupost d’exactament el 10% menys que l’any passat, i, per tant, disposarà de 1.746 milions d’euros dels quals 531 seran per a l’atenció a les persones amb dependència i 588 milions a prestacions socials.
Amb la resta, poc més de 627 milions, haurà de fer front a tot el reguitzell de despeses del departament, que suposo no són poques.

Per tant, podem dir que després de tres anys de crisi, és ara quan vertaderament ha començat el ball, o almenys quan la música sona amb més estrèpit. Mentre es podia anar tirant engreixant el deute, doncs mira, qui dia passa any empeny. Però això s’ha acabat, segurament per molt de temps o qui sap si per sempre.

El Sr. Cleries, conseller del Departament, ja va fer de seguida les primeres declaracions, per anunciar, a desgrat seu –“no tenim més remei”-, va dir, que per complir amb els ajustaments pressupostaris s’han de suprimir els ajuts a les famílies que tinguin fills fins a tres anys (i en famílies monoparentals i nombroses fins als 6 anys). Precisament aquestes ajudes havien estat implantades per l’anterior govern de CiU, com a foment de la natalitat.

Un altre estalvi provindrà del programa “altres serveis de protecció social”, com la suspensió de préstecs a entitats socials per a inversions i projectes d’innovació, així com la reducció de subvencions a entitats, especialment per a festes i altres activitats. Va remarcar que, tot i això, les retallades no afectaran a les famílies més vulnerables, ni a la infància ni a la dependència.

Caldrà, doncs, estar atent a com es vagin desenvolupant els fets. Arran de les manifestacions dels anomenats “indignats” vaig escoltar a Tv3 unes manifestacions d’una persona vinculada al Banc d’Espanya, del que no dic el nom perquè no estic segur de saber-lo amb exactitud, que deia, més o menys, que “ja seria hora que els Governs dediquessin més esforços en les politiques per afavorir els joves, encara que anessin en detriment de les que es dediquen a les persones grans”. Vaig contestar immediatament a través del Facebook, que les persones grans no admetríem cap més retallada en els nostres drets adquirits després de molts anys d’esforços personals i col•lectius, ja que alguns dels jubilats actuals hem passat anys molt difícils, com els 40 i 50 del segle passat que, segons el meu parer, i en molts aspectes, no tenen res a envejar als temps actuals. I afegia que segurament les persones grans no teníem la força física i els estudis universitaris dels joves d’ara, però que també sabríem respondre amb arguments contundents i democràtics, a través de les nostres organitzacions.

Ja veieu, doncs, que la feina que tenen els polítics actuals requereix una gran dosi de imaginació per anar sortejant, amb els mínims entrebancs possibles, les dificultats de la vida actual. Al igual que a les famílies, la manca de recursos econòmics ha de fer avivar l’enginy. Quan la bossa és plena no costa gaire fer grans coses, és quan les vaques són magres que cal afinar i demostrar el talent i la vàlua. Esperem que els que hem escollit, entre tots, per governar-nos, estiguin a l’altura de les circumstàncies.

Procurarem tenir-vos ben informats. Almenys aquest es el nostre desig.

Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.