LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat al setmanari Empordà el 3 d'agost del 2010

HISTÒRIA DE LA PREMSA DE FIGUERES (1899-1980)

Recentment he llegit el llibre indicat, que va ser presentat el passat mes febrer en el Cercle Sport Figuerenc de la nostra ciutat. Els seus autors són en Jaume Guillamet, en Manuel Moreno, l’Anna Teixidor i l’Albert Testart, tots figuerencs de naixement, excepte en Manuel, que ho és per integració, ja que va néixer a Bolaños de Calatrava, i que precisament vaig conèixer, ja fa uns quants anys, en les dependències de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Figueres, quan jo buscava dades del meu besavi (alcalde de Figueres 1906-1909) i ell es dedicava a la investigació de l’època de la restauració, abans de publicar el seu magnífic treball. convertit en el llibre El personal polític republicà a l’Ajuntament de Figueres 1877-1923.

La lectura de la Història de la premsa de Figueres 1899-1980, la recomano a tothom. A les persones grans, de la meva edat, voltant ja els vuitanta, perquè els refrescarà la memòria del anys viscuts per nosaltres i les nostres famílies i també als joves d’ara, tant els nascuts a Figueres com els vinguts de fora. Els escrits dels autors reflexen de manera objectiva el pensament dels figuerencs que feien saber les seves idees a través de la premsa escrita i veurem que la gent de principis de segle XX era una gent culta, que argumentava els seus punts de vista. En un temps que els altres mitjans de comunicació encara no havien arribat al gran públic, la ràdio va començar a emetre a Europa els anys 20 i la televisió no va començar les seves proves experimentals fins a mitjans dels 30, escriure era l’únic sistema de fer saber el pensament propi a les persones. Que lluny estàvem, almenys fins al 39, dels moderns sistemes actuals del fax, del mòbil, del www,.del blog, del facebook,del twitter, del YouTube. Tots avenços extraordinàriament més ràpids, però alguns no aptes per aprofundir en els temes tractats.

A les persones grans que solem tenir més temps en jubilar-nos els hi recomano que passin per l’arxiu municipal i demanin els llibres d’actes del consistori de principis del segle XX: veuran amb quina pulcritud estan escrits, la cal•ligrafia perfecta, i sobretot la manera en què es desenvolupaven les sessions dels plens municipals i com quedaven reflectits en les actes els temes tractats. Una verdadera obra d’art. I per la tinta semblen escrits fa un parell de mesos i estem parlant de més de 100 anys!.Que en quedarà d’aquí un segle, de la multitud de pàgines enviades per fax, dels centenars de milers de pàgines impreses dels textos dels ordinadors. No crec que es conservin tan bé!

Tornant al llibre que ens ocupa és de justícia ressaltar la meticulositat dels autors i la seva manera d’explicar els idearis polítics dels fundadors, directors o col•laboradors dels diferents diaris i publicacions. Exceptuant el període de 1939-1976 en què tots sabem que la ideologia era única, durant els altres anys la diversitat de maneres de pensar era diversa, i queda ben pal.lès en les publicacions. Un detall que demostra que la revisió dels exemplars editats va ser exhaustiva és que un servidor figura com a col•laborador del setmanari Ampurdan (1942 – 1977) quan encara em deia Martín, i recordo que va ser un únic article que vaig fer-hi durant els 35 anys de publicació, crec recordar que l’any 1973.

Cada autor s’ha dedicat a un període determinat: el catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Guillamet Lloveras, escriu Els orígens i el Sexenni Democràtic (1809-1874), en Manuel Moreno Chacón, llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, ho fa sobre La Restauració (1875-1923), l’Anna Teixidor Colomer, llicenciada en Humanitats i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra es dedica a La Dictadura de Primo de Rivera, La Segona República i la Guerra Civil (1923 -1939) i finalment l’Albert Testart Guri, llicenciat en Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques i Sociologia ens explica el període del Franquisme i La Transició a la democràcia i l’autonomia (1939 – 1975).

Llegint detingudament els continguts de la introducció de cada etapa podrem adonar-nos a quin costat bufaven els vents, no solament en l’ambient local i comarcal, sinó també en l’ambit català i estatal, i fins i tot del, món. Per tant, considero que és un llibre amè i entenedor per a tothom.

Aquest modest articulista es fa ressò del final del pròleg escrit per l’ex-alcalde figuerenc
Sr. Eduard Puig i Vayreda, en el sentit que “és un deure de tots els ciutadans agrair la contribució dels autors a la història de la ciutat”. Per tant, la meva felicitació per aquest treball de recerca i extensiva a l’Ajuntament de Figueres perquè amb la concessió de la beca de recerca Ciutat de Figueres ho ha fet possible.

I, per acabar, encoratjo els autors a no deixar-ho aquí, i que, si és possible, continuï la història fins als nostres dies, que ja han passat trenta anys!

Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya