D’aquí a poc dies comença oficialment la campanya electoral que durarà fins a la mitja nit del divendres dia 18, l’endemà tocarà reflexionar (voleu dir que no està tot ja reflexionat?) i el dia 20, precisament el dia del 36è aniversari de la mort del General Franco, que no era gaire amic d’eleccions, anirem a votar.
Durant una quinzena de dies escoltarem els candidats i serà interessant el que diguin ja que, teòricament, els que guanyin les eleccions seran els que ens han de treure d’aquest atzucac en què estem ficats, en bona part perquè els que han governat fins ara no han sabut fer més bé les coses.
Sembla, segons els sondejos i les opinions dels qui hi entenen, que el principal partit de l’oposició en els darrers anys, el Partit Popular, té totes les de guanyar. La qüestió és saber si ho farà per majoria absoluta (la meitat més un dels 350 diputats) o si necessitarà ajuda d’altres partits.
Penso que les majories absolutes no són beneficioses pels països i, fins i tot, tampoc pels partits que les aconsegueixen, ja que la responsabilitat és molt gran i són un contra tots els altres; també perquè la societat no és unicolor, sinó multicolor. I, a més a més,encara que sigui inconscientment, es pot caure en una dictadura de la majoria.
En tot cas, una altre incògnita és saber si el percentatge de participació continuarà davallant. Les persones grans sí que anirem a votar perquè sabem què vàrem passar molts anys sense poder fer-ho. I els joves haurien de tenir-ho en compte.Que hi hagi sort!
----
dilluns, 31 d’octubre del 2011
dilluns, 24 d’octubre del 2011
L'EDAT NO COMPTE!...O SÍ? Setmana 43 LA PAGA DE NADAL
La secció diària de La Vanguardia del 9 octubre, “ Pel forat del Pany”, comentava la decisió del president Mas de suprimir les pagues extres de Nadal dels polítics i alts càrrecs del Govern i explicava el cas del portaveu, Francesc Homs, que pensava comprar-se una bicicleta amb l’ingrés extra i acabava dient que hauria de recórrer a l’extra de la seva dona que no treballa al sector públic. No tinc res contra el Sr. Homs, al contrari, em sembla una persona assenyada i que s’explica molt correctament, no com d’altres.
No sé si agafar-me l’escrit en broma, encara que el diari esmentat no és gaire aficionat a gastar brometes i a escriure per fer riure. Perquè de riure seria, si no fos que moltes persones tenen vertaderes dificultats per arribar a final de mes. Ja vaig dir la setmana passada que em semblava bé aquesta mesura. Però això no vol dir que considerem que fan un sacrifici enorme. Que provin els del Govern, i altres càrrecs, de passar amb els 1000 euros al mes que és el que cobren molts treballadors, o als 600 o menys que cobren moltes persones jubilades.
Per tant, poca conyeta amb les coses de menjar, que el temps no està per fer bromes o jocs de paraules. Està bé l’humor, però sense ferir susceptibilitats. Almenys és el que penso en aquests temps en què cada dia que passa sembla pitjor que el dia abans i millor que l’endemà.
No sé si agafar-me l’escrit en broma, encara que el diari esmentat no és gaire aficionat a gastar brometes i a escriure per fer riure. Perquè de riure seria, si no fos que moltes persones tenen vertaderes dificultats per arribar a final de mes. Ja vaig dir la setmana passada que em semblava bé aquesta mesura. Però això no vol dir que considerem que fan un sacrifici enorme. Que provin els del Govern, i altres càrrecs, de passar amb els 1000 euros al mes que és el que cobren molts treballadors, o als 600 o menys que cobren moltes persones jubilades.
Per tant, poca conyeta amb les coses de menjar, que el temps no està per fer bromes o jocs de paraules. Està bé l’humor, però sense ferir susceptibilitats. Almenys és el que penso en aquests temps en què cada dia que passa sembla pitjor que el dia abans i millor que l’endemà.
dilluns, 17 d’octubre del 2011
L'EDAT NO COMPTE!.....O SI? Setmana 42 ECONOMIA
Qualsevol persona que llegeixi els diaris i segueixi una mica les tertúlies dels mitjans de comunicació audiovisuals haurà notat que des de fa força temps les notícies econòmiques estan a l’ordre del dia. Retallades per aquí, retallades per allà, cada dia que passa anem veient coses noves. Sembla que el gruix fort de les mesures d’estalvi ha tocat el Departament de Salut. El conseller del ram, l’honorable senyor Boi Ruiz, va tenir un mal començament en manifestar, en una de les seves primeres sortides als mitjans, que les persones que poguessin s’afiliessin a una mútua. Amb el pas dels dies ha aconseguit tenir una bona part dels professionals de la sanitat en peu de guerra.
Segurament que tenim una medicina pública de primer nivell, lloada, no només a l’Estat espanyol, sinó a la resta del món. I això és car, molt car. Renunciar a tot el ventall de prestacions sanitàries es farà dur, però demanar als metges que es rebaixin part del seus sous em sembla injust.
Només un exemple: vaig ser operat al Trueta de Girona aviat farà cinc anys, a cort obert. L’operació va durar de les tres de la tarda a les nou del vespre. Els mateixos metges havien intervingut un altre pacient a les vuit del matí i acabat a la dues de la tarda. La nostra vida depenia d’ells. A aquests professionals se’ls hi ha de rebaixar el sou? Pensem-hi una estona!
Fa pocs dies el Molt Honorable President Artur Mas va anunciar que els integrants del Govern i alts funcionaris de la Generalitat no cobrarien aquest Nadal la paga extra. És una mesura que trobo adequada, per l’exemplaritat que demostra i que tantes vegades hem demanat als polítics. Si això és un començament, anirem bé!
-----------------------------
Segurament que tenim una medicina pública de primer nivell, lloada, no només a l’Estat espanyol, sinó a la resta del món. I això és car, molt car. Renunciar a tot el ventall de prestacions sanitàries es farà dur, però demanar als metges que es rebaixin part del seus sous em sembla injust.
Només un exemple: vaig ser operat al Trueta de Girona aviat farà cinc anys, a cort obert. L’operació va durar de les tres de la tarda a les nou del vespre. Els mateixos metges havien intervingut un altre pacient a les vuit del matí i acabat a la dues de la tarda. La nostra vida depenia d’ells. A aquests professionals se’ls hi ha de rebaixar el sou? Pensem-hi una estona!
Fa pocs dies el Molt Honorable President Artur Mas va anunciar que els integrants del Govern i alts funcionaris de la Generalitat no cobrarien aquest Nadal la paga extra. És una mesura que trobo adequada, per l’exemplaritat que demostra i que tantes vegades hem demanat als polítics. Si això és un començament, anirem bé!
-----------------------------
dilluns, 10 d’octubre del 2011
L'EDAT NO COMPTE!....O SÍ?
Setmana 41 MÉS QUE UN CLUB
El dia de Santa Mercè el FC Barcelona va celebrar Assemblea de Socis i entre els assumptes a tractar hi havia la ratificació de l’acord amb la Qatar Foundation per lluir durant 5 anys i mig la seva publicitat a la samarreta del primer equip de futbol, amb una compensació total de poc més de 170 milions d’euros.
El vicepresident de l’àrea econòmica va defensar molt bé la decisió de la Junta i va fer una exposició detallada del país, obviant, naturalment, aspectes no massa clars del seu funcionament, Sí, va quedar clar, que no era una democràcia, però va posar exemples d’altres països amb els quals hi tenim relacions i tampoc ho són.
La majoria dels socis/es que hi varen intervenir van manifestar el seu punt de vista, majoritàriament a favor del contracte, adduint la necessitat de buscar finançament.
Posada a votació la proposta de la Junta va ser aprovada per golejada.
No tinc res a dir de la decisió sobirana dels socis/es, però no em puc estar de manifestar que potser un club que vol ser més que un club s’ha hauria de diferenciar dels altres per detalls com no basar-ho tot en aquest carrusel de milionades que no ens pot portar a res de bo.
Les altres dues decisions, una, la de no fumar al camp em sembla perfecte i la de la grada d’animació jove també, sempre que es controlin els violents.
Visca el Barça!
El dia de Santa Mercè el FC Barcelona va celebrar Assemblea de Socis i entre els assumptes a tractar hi havia la ratificació de l’acord amb la Qatar Foundation per lluir durant 5 anys i mig la seva publicitat a la samarreta del primer equip de futbol, amb una compensació total de poc més de 170 milions d’euros.
El vicepresident de l’àrea econòmica va defensar molt bé la decisió de la Junta i va fer una exposició detallada del país, obviant, naturalment, aspectes no massa clars del seu funcionament, Sí, va quedar clar, que no era una democràcia, però va posar exemples d’altres països amb els quals hi tenim relacions i tampoc ho són.
La majoria dels socis/es que hi varen intervenir van manifestar el seu punt de vista, majoritàriament a favor del contracte, adduint la necessitat de buscar finançament.
Posada a votació la proposta de la Junta va ser aprovada per golejada.
No tinc res a dir de la decisió sobirana dels socis/es, però no em puc estar de manifestar que potser un club que vol ser més que un club s’ha hauria de diferenciar dels altres per detalls com no basar-ho tot en aquest carrusel de milionades que no ens pot portar a res de bo.
Les altres dues decisions, una, la de no fumar al camp em sembla perfecte i la de la grada d’animació jove també, sempre que es controlin els violents.
Visca el Barça!
divendres, 7 d’octubre del 2011
PARLAMENT AL TEATRE EL JARDÍ - DIA INTERNACIONAL DE LA GENT GRAN -6-10.2011
Bona tarda. En nom de les companyes i companys del Consell Municipal de la Gent Gran moltes gràcies per venir aquesta tarda a celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran, que, com sabeu, és el 1er d’octubre, i que, per necessitats del Teatre us oferim avui.
També, com cada any, el dilluns dia 3, els components del Consell de la GGCat varem anar al Parlament per presentar a la Presidència i als portaveus de tots els grups parlamentaris, una sèrie de reivindicacions, resumides en tres ponències.
Em plau llegir-vos una part de la ponència que tracta de la participació de la Gent Gran, en la qual vàrem dir coses com aquestes:
1. Demanem que el Govern de Catalunya segueixi treballant per promoure la participació de la gent gran, a tots els nivells, ajudant a superar les dificultats existents que obstaculitzin aquesta participació.
2. Demanem als ajuntaments que encara no en tinguin que creïn una regidoria amb competències de la gent gran –tal com en tenen per al jovent–, a fi de promoure la seva visibilitat i participació en l’àmbit local.
3. Reivindiquem que es creïn més consells consultius de la gent gran, a tots els àmbits de la vida pública, i que els municipis de més de 20.000 habitants creïn el Consell Municipal de la Gent Gran. Les seves decisions haurien de ser vinculants i caldria revisar el decret de la seva creació i les normes de funcionament intern, per tal que pugui donar resposta a la nova realitat.
4. Demanem als partits polítics que replantegin l’escassíssima funció política que donen a les persones grans. Si les llistes electorals tenen en compte la paritat de gènere, estaria bé que també tinguessin en compte la presència de persones grans en les candidatures, en llocs electius.
5. Demanem un impuls a la formació de la gent gran, a la formació continuada més enllà de la vida laboral, perquè no vivim per treballar, sinó que treballem, i ens jubilem, per viure amb la màxima dignitat i autonomia possibles. Aquest impuls ha d’anar dirigit a les aules de la gent gran, als cursos de formació continuada, als cursos universitaris, a l’ús de les noves tecnologies, als grups de lectura, etc.
6. Exigim que la mateixa gent gran assumeixi totalment la direcció i la gestió dels seus centres i casals. Això no exclou que calgui comptar amb el suport econòmic suficient de les institucions i garantint que els equips de suport professional s’ubiquin ens les unitats de direcció adequades.
7. Reivindiquem que es faci difusió de la legislació referent al document de voluntats mèdiques anticipades, on es tingui en compte la voluntat del malalt irreversible a l’hora de decidir sobre les condicions de la seva mort digna.
En aquests temps d’incertesa en què sembla que cada dia sigui pitjor que el dia abans, volem oferir-vos aquesta tarda musical i dir-vos que continuarem treballant per millorar les condicions de vida de les persones grans, sobretot de les més necessitades.
Amb el desig que passeu una bona estona us reitero el nostre agraïment per la vostra participació.
Moltes gràcies.
També, com cada any, el dilluns dia 3, els components del Consell de la GGCat varem anar al Parlament per presentar a la Presidència i als portaveus de tots els grups parlamentaris, una sèrie de reivindicacions, resumides en tres ponències.
Em plau llegir-vos una part de la ponència que tracta de la participació de la Gent Gran, en la qual vàrem dir coses com aquestes:
1. Demanem que el Govern de Catalunya segueixi treballant per promoure la participació de la gent gran, a tots els nivells, ajudant a superar les dificultats existents que obstaculitzin aquesta participació.
2. Demanem als ajuntaments que encara no en tinguin que creïn una regidoria amb competències de la gent gran –tal com en tenen per al jovent–, a fi de promoure la seva visibilitat i participació en l’àmbit local.
3. Reivindiquem que es creïn més consells consultius de la gent gran, a tots els àmbits de la vida pública, i que els municipis de més de 20.000 habitants creïn el Consell Municipal de la Gent Gran. Les seves decisions haurien de ser vinculants i caldria revisar el decret de la seva creació i les normes de funcionament intern, per tal que pugui donar resposta a la nova realitat.
4. Demanem als partits polítics que replantegin l’escassíssima funció política que donen a les persones grans. Si les llistes electorals tenen en compte la paritat de gènere, estaria bé que també tinguessin en compte la presència de persones grans en les candidatures, en llocs electius.
5. Demanem un impuls a la formació de la gent gran, a la formació continuada més enllà de la vida laboral, perquè no vivim per treballar, sinó que treballem, i ens jubilem, per viure amb la màxima dignitat i autonomia possibles. Aquest impuls ha d’anar dirigit a les aules de la gent gran, als cursos de formació continuada, als cursos universitaris, a l’ús de les noves tecnologies, als grups de lectura, etc.
6. Exigim que la mateixa gent gran assumeixi totalment la direcció i la gestió dels seus centres i casals. Això no exclou que calgui comptar amb el suport econòmic suficient de les institucions i garantint que els equips de suport professional s’ubiquin ens les unitats de direcció adequades.
7. Reivindiquem que es faci difusió de la legislació referent al document de voluntats mèdiques anticipades, on es tingui en compte la voluntat del malalt irreversible a l’hora de decidir sobre les condicions de la seva mort digna.
En aquests temps d’incertesa en què sembla que cada dia sigui pitjor que el dia abans, volem oferir-vos aquesta tarda musical i dir-vos que continuarem treballant per millorar les condicions de vida de les persones grans, sobretot de les més necessitades.
Amb el desig que passeu una bona estona us reitero el nostre agraïment per la vostra participació.
Moltes gràcies.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
L'EDAT NO COMPTE! ...O SI? - .SETMANA 40 ...Y MÉS LLIBRES
La setmana 37 explicava que havia acabat el mes d’agost amb la lectura del llibre Amor i Guerra, en el qual, durant força pàgines es parlava de fets ocorreguts a Figueres, a finals de la guerra civil espanyola.
Curiosament, el primer llibre que he llegit el mes de setembre també parlava de Figueres. El seu títol és La llista i penso que la seva autora, Laia Fàbregas, coneix bé la nostra ciutat ja que explica que el protagonista, un extremeny exiliat a Holanda els anys 60, ve amb la dona i tres fills a viure-hi. El trasllat és recomanat pel metge de la seva dona, que li aconsella anar a un lloc en què el clima sigui més agradable que el d’Holanda. L’home troba feina a la botiga d’electrodomèstics de la “Plaza del Comercio”, que segurament es refereix a la botiga de l’acreditada casa Brunet que tenia el seu establiment on avui és Plaça del Grà, cantonada amb el carrer Esperança. Escullen Figueres perquè s’han assabentat que hi ha inaugurat un museu el pintor Salvador Dalí, i la dona, que també pinta, li interessa molt. Menciona també, que més tard, quan les coses sembla que funcionen més be, es compren un pis al carrer Moreria.
Que la nostra comarca agrada a la gent de Barcelona és cosa sabuda i sempre és agradable que la ciutat on un ha nascut i viscut tola la vida surti en un llibre d’autors, en aquests dos casos, autores, que no en són originàries i que hi reflecteixen un ambient agradable. Gràcies a ambdues!
Curiosament, el primer llibre que he llegit el mes de setembre també parlava de Figueres. El seu títol és La llista i penso que la seva autora, Laia Fàbregas, coneix bé la nostra ciutat ja que explica que el protagonista, un extremeny exiliat a Holanda els anys 60, ve amb la dona i tres fills a viure-hi. El trasllat és recomanat pel metge de la seva dona, que li aconsella anar a un lloc en què el clima sigui més agradable que el d’Holanda. L’home troba feina a la botiga d’electrodomèstics de la “Plaza del Comercio”, que segurament es refereix a la botiga de l’acreditada casa Brunet que tenia el seu establiment on avui és Plaça del Grà, cantonada amb el carrer Esperança. Escullen Figueres perquè s’han assabentat que hi ha inaugurat un museu el pintor Salvador Dalí, i la dona, que també pinta, li interessa molt. Menciona també, que més tard, quan les coses sembla que funcionen més be, es compren un pis al carrer Moreria.
Que la nostra comarca agrada a la gent de Barcelona és cosa sabuda i sempre és agradable que la ciutat on un ha nascut i viscut tola la vida surti en un llibre d’autors, en aquests dos casos, autores, que no en són originàries i que hi reflecteixen un ambient agradable. Gràcies a ambdues!
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al setmanari l'Empordà del dia 4 d'octubre de 2011
LLEI DE LA DEPENDÈNCIA
Els dies, les setmanes, els mesos i els anys passen amb una rapidesa extraordinària. Ja fa més de quatre anys de l’anomenada llei de la dependència. Es tracte de la llei 39/2006 del 14 desembre, que va entrar en vigor el gener del 2007, encara que els primers registres no es varen poder fer fins al mes de maig.
Aquesta llei universal contempla el seu desenvolupament en nou anys, és a dir, del 2007 al 2015, ambdós inclosos. En aquests quatre anys transcorreguts ha fet córrer rius de tinta, ja que la seva aplicació no ha estat tan àgil i clara com es mereixia donada la gran importància i rellevància que s’hi va donar des del començament de la tramitació Els retardaments en l’aplicació dels PIA (Programa Individual d’Atenció) ha provocat incomptables reclamacions. Malgrat tot, continuo pensant que és una bona llei, que s’ha trobat enmig d’aquest període de crisi tan sagnant que encara ha fet retardar més la correcta tramitació.
El passat mes de maig, el Ministeri de Sanitat, Política Social e Igualtat, a través de la secretaria general de Política Social i Consum i la directora general de l’IMSERSO, ha publicat les estadístiques compreses entre gener de 2007 i desembre de 2010.
Una de les principals conclusions és que quatre de cada cinc persones reconegudes com a grans dependents (valorades en Grau III) reben ja les prestacions del SAAD (Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència), a què tenen dret. La financiació per part de l’Estat ha estat de 5.400.000.000 d’euros, en números rodons. En la financiació intervenen també, en quantitats importants les comunitats autònomes i els ajuntaments El nombre total de persones que reben prestació són: 386.000 amb qualificació de grans dependents (Grau III) i 282.300 de dependents severs (Grau II)
Les persones beneficiàries de les prestacions són majoritàriament dones (el 67%), a causa de la seva major esperança de vida. Però, si analitzem per trams d’edat, hi ha més homes que dones en tots el grups fins als 80 anys. De fet, el 64% de les dones beneficiàries tenen més de 80 anys; en canvi, entre els homes són menys de la meitat els més grans de 80 anys (41%). Entre les persones majors de 80 anys en situació de dependència que tenen dret a una prestació, el 76% ja la reben.
Com hem dit en altres ocasions, aquesta llei no és en exclusiva per a persones grans, però sí que són grans la majoria dels seus beneficiaris. A l’altre extrem d’edats podem dir que fins a finals del 2010 els menors de 3 anys amb dret a prestació sumaven gairebé 2.500, amb un 55% de nens i un 45 % de nenes i que la majoria tenen una valoració de gran dependència (Grau III ).
En el que fa referència a l’instrument de valoració, a la majoria de persones en situació de dependència (57%) se’ls ha aplicat el barem de valoració de discapacitat física, i a la resta (43%) el barem de valoració de malaltia mental o discapacitat intel•lectual. Aquest darrer barem és més freqüent en els grans dependents (Grau III). La major part de les persones beneficiàries (més de 260.000, el 39% del total) viuen en poblacions de més de 50.000 habitants i a prop de 200.000 viuen en entorns rurals, cosa que suposa que el 28% del total habitin en municipis de menys de 5.000 habitants; entre la població general, el percentatge de persones en municipis d’aquest tamany és menys de la meitat, el 13%. És cert que l’índex d’envelliment ès superior en el medi rural, però cal remarcar
que el SAAD ha facilitat l’accés a les prestacions a les persones que viuen en el medi rural. Quant al lloc de procedència només el 0,36% de les persones beneficiàries són estrangers (2415)
Amb data 1 de gener del 2011 es prestaven 414.000 serveis i 386.000 prestacions econòmiques, la majoria d’aquestes darreres són de cuidadors en l’àmbit familiar, el fet que demostra la voluntat de les persones grans de viure en el seu domicili, com ho especifica l’enquesta de l’IMSERSO que és el sistema escollit pel 87% de les persones grans.
Respecte als serveis d’atenció residencial es presten especialment a persones amb una elevada dependència (23% del total de persones amb Grau III Nivell 2). En canvi, entre les persones amb Grau II Nivell 1, només un 9% reben aquest servei.
Ens podríem estendre encara més sobre dades d’aquests primers quatre anys, però l’espai què disposem no ho permet. En una propera informació intentarem saber quines quantitats han aportat les comunitats autònomes i els ajuntaments i quines són les perspectives en vistes a les anunciades, a tots nivells, retallades econòmiques.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Els dies, les setmanes, els mesos i els anys passen amb una rapidesa extraordinària. Ja fa més de quatre anys de l’anomenada llei de la dependència. Es tracte de la llei 39/2006 del 14 desembre, que va entrar en vigor el gener del 2007, encara que els primers registres no es varen poder fer fins al mes de maig.
Aquesta llei universal contempla el seu desenvolupament en nou anys, és a dir, del 2007 al 2015, ambdós inclosos. En aquests quatre anys transcorreguts ha fet córrer rius de tinta, ja que la seva aplicació no ha estat tan àgil i clara com es mereixia donada la gran importància i rellevància que s’hi va donar des del començament de la tramitació Els retardaments en l’aplicació dels PIA (Programa Individual d’Atenció) ha provocat incomptables reclamacions. Malgrat tot, continuo pensant que és una bona llei, que s’ha trobat enmig d’aquest període de crisi tan sagnant que encara ha fet retardar més la correcta tramitació.
El passat mes de maig, el Ministeri de Sanitat, Política Social e Igualtat, a través de la secretaria general de Política Social i Consum i la directora general de l’IMSERSO, ha publicat les estadístiques compreses entre gener de 2007 i desembre de 2010.
Una de les principals conclusions és que quatre de cada cinc persones reconegudes com a grans dependents (valorades en Grau III) reben ja les prestacions del SAAD (Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència), a què tenen dret. La financiació per part de l’Estat ha estat de 5.400.000.000 d’euros, en números rodons. En la financiació intervenen també, en quantitats importants les comunitats autònomes i els ajuntaments El nombre total de persones que reben prestació són: 386.000 amb qualificació de grans dependents (Grau III) i 282.300 de dependents severs (Grau II)
Les persones beneficiàries de les prestacions són majoritàriament dones (el 67%), a causa de la seva major esperança de vida. Però, si analitzem per trams d’edat, hi ha més homes que dones en tots el grups fins als 80 anys. De fet, el 64% de les dones beneficiàries tenen més de 80 anys; en canvi, entre els homes són menys de la meitat els més grans de 80 anys (41%). Entre les persones majors de 80 anys en situació de dependència que tenen dret a una prestació, el 76% ja la reben.
Com hem dit en altres ocasions, aquesta llei no és en exclusiva per a persones grans, però sí que són grans la majoria dels seus beneficiaris. A l’altre extrem d’edats podem dir que fins a finals del 2010 els menors de 3 anys amb dret a prestació sumaven gairebé 2.500, amb un 55% de nens i un 45 % de nenes i que la majoria tenen una valoració de gran dependència (Grau III ).
En el que fa referència a l’instrument de valoració, a la majoria de persones en situació de dependència (57%) se’ls ha aplicat el barem de valoració de discapacitat física, i a la resta (43%) el barem de valoració de malaltia mental o discapacitat intel•lectual. Aquest darrer barem és més freqüent en els grans dependents (Grau III). La major part de les persones beneficiàries (més de 260.000, el 39% del total) viuen en poblacions de més de 50.000 habitants i a prop de 200.000 viuen en entorns rurals, cosa que suposa que el 28% del total habitin en municipis de menys de 5.000 habitants; entre la població general, el percentatge de persones en municipis d’aquest tamany és menys de la meitat, el 13%. És cert que l’índex d’envelliment ès superior en el medi rural, però cal remarcar
que el SAAD ha facilitat l’accés a les prestacions a les persones que viuen en el medi rural. Quant al lloc de procedència només el 0,36% de les persones beneficiàries són estrangers (2415)
Amb data 1 de gener del 2011 es prestaven 414.000 serveis i 386.000 prestacions econòmiques, la majoria d’aquestes darreres són de cuidadors en l’àmbit familiar, el fet que demostra la voluntat de les persones grans de viure en el seu domicili, com ho especifica l’enquesta de l’IMSERSO que és el sistema escollit pel 87% de les persones grans.
Respecte als serveis d’atenció residencial es presten especialment a persones amb una elevada dependència (23% del total de persones amb Grau III Nivell 2). En canvi, entre les persones amb Grau II Nivell 1, només un 9% reben aquest servei.
Ens podríem estendre encara més sobre dades d’aquests primers quatre anys, però l’espai què disposem no ho permet. En una propera informació intentarem saber quines quantitats han aportat les comunitats autònomes i els ajuntaments i quines són les perspectives en vistes a les anunciades, a tots nivells, retallades econòmiques.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
